L’Hospital Vall d’Hebron ha duplicat el nombre de trasplantaments pediàtrics de fetge. Així, va realitzar 20 intervencions el 2020, mentre que entre el 2010 i el juny del 2018 trasplantava una mitjana de dotze pacients l’any. A més, en els primers 90 dies del 2021, s’han fet deu trasplantaments i ha estat la primera vegada en 36 anys que s’ha deixat la llista d’espera a zero. I això ha passat en tres ocasions. Aquest increment ha estat sobretot gràcies a la implementació del programa de trasplantament «split», un procediment complex que consisteix a dividir el fetge del donant en dues parts per obtenir dos empelts completament funcionals per a dos receptors. «Arribar a zero és una fita històrica», destaca el cap del Servei, el doctor Ramón Charco.
La llista d’infants que esperen un trasplantament de fetge s’ha quedat a zero en tres ocasions en menys de 90 dies durant les primeres setmanes d’aquest any. El cap del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments del Vall d’Hebron, el doctor Ramón Charco, va explicar que «això no vol dir que no hi hagi candidats, sinó que hem pogut intervenir tots els pacients que teníem a la nostra llista d’espera del programa de trasplantament hepàtic infantil, que és únic a Catalunya i un dels cinc vigents a Espanya».
L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’únic de Catalunya que fa trasplantaments pediàtrics de fetge i és un centre de referència a nivell estatal. Durant el període que va del juliol del 2018 al març del 2021, es van trasplantar una mitjana de 20 pacients cada any. Això ha tingut una repercussió en la llista d’espera, que s’ha reduït de 119 dies a 36 dies de mitjana i en moments puntuals ha arribat a zero. «Sempre hi ha pacients que per pes o per grup sanguini són més difícils de trasplantar. Ara ja tornem a tenir tres candidats», destaca el doctor Charco. «Si seguim el ritme d’intervencions amb el qual hem començat el 2021, a finals d’any podríem arribar a fer 24 trasplantaments», afegeix.
Charco destaca que la mitjana del temps a la llista s’ha reduït a vuit dies i això és molt important tant per a les famílies, ja que afrontar un trasplantament genera estrès, com per als infants, que mentre esperen poden patir complicacions de salut.
El trasplantament «split», de l’anglès «partició», recorda el responsable de la Unitat d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric, el doctor Jesús Quintero, és un procediment complex. El fetge es pot dividir en dues parts, per exemple, el lòbul esquerre i el lòbul dret, i cadascuna de les parts pot funcionar independentment per a un trasplantament, però les venes i artèries «s’han de repartir entre les dues meitats i funcionar a la perfecció», assenyala el doctor Ernest Hidalgo, cap de Secció de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments.
Protocol referent a Espanya
La figura del doctor Hidalgo té un paper molt destacat en la implementació del nou protocol «split» al Vall d’Hebron i a Espanya, ja que va desenvolupar part de la carrera a la Gran Bretanya, on aquesta tècnica estava més estesa. En reincorporar-se a l’hospital català va ajudar a desplegar aquest nou protocol, que s’utilitza com a referent a Espanya, per agilitzar els trasplantaments pediàtrics.
Un altre factor que ha contribuït a agilitzar els trasplantaments és la nova regulació estatal per als donants de fetge, que des de l’any 2018 ofereix a un pacient pediàtric el fetge d’un donant menor de 35 anys. El trasplantament «split» s’ha potenciat gràcies a l’acord de la Comissió Assessora de Trasplantament Hepàtic de l’OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments).
