L’Hospital Clínic de Barcelona s’ha convertit en el primer centre espanyol a aconseguir els mil trasplantaments de ronyó de donants vius, darrere dels quals hi ha històries de generositat i amor de donants, la majoria dones, i un constant treball d’innovació de diversos especialistes. Va ser el 1965 quan el Clínic va realitzar el seu primer trasplantament de ronyó de donant viu i aquell mateix any també de cadavèric; mig segle després, aquest centre barceloní ha dut a terme 1.000 operacions del primer tipus i més de 4.000 del segon.
Darrere de cada un d’aquests mil trasplantaments hi ha històries d’amor, generositat i valentia de donants i receptors que el Clínic ha recopilat en una sèrie de vídeos que es poden veure a la pàgina miltrasplantesmilhistorias.com. En una roda de premsa telemàtica, el director general del Clínic, Josep Maria Campistol, va destacar que és un moment «important per a la sanitat del país, per a l’hospital i per als malalts renals», i va voler manifestar un agraïment als donants, que va destacar que són majoritàriament dones, el 65%. El cap del servei d’Urologia, Antonio Alcaraz, va afirmar que «no hi ha acte de major amor que donar un tros de tu a algú», qualificant els donants de «veritables herois».
Si bé a l’hora d’operar un malalt renal hi ha la possibilitat que pugui anar malament, els donants són persones sanes, fet pel qual Alcaraz va explicar que «ha d’anar bé o bé». «És com jugar una final de Champions ; no es juguen, es guanyen», va exemplificar. El doctor va destacar la «gran batalla per la innovació» del Clínic al llarg de mig segle, el que s’ha traduït en el fet que 700 dels 1.000 trasplantaments s’hagin fet només en els últims 15 anys, gràcies a la incorporació de tècniques mínimament invasives com la laparoscòpia o, més recentment, robots quirúrgics, que s’han fet servir en 100 receptors.
Per la seva banda, el cap de la secció de Trasplantament Renal, Fritz Diekmann, va destacar que el donant viu és la millor alternativa per a un pacient malalt de ronyó. Principalment va esgrimir dues raons: el nou òrgan té «una qualitat exquisida», ja que qui el dona ha de ser una persona «sana, amb dos ronyons que funcionin perfectament», i a més en l’operació es poden programar i planificar tots els detalls, quelcom que no és possible si l’òrgan procedeix d’un mort.
La directora de l’Organització Nacional de Trasplantaments, Beatriz Domínguez-Gil, va assegurar que pocs hospitals al món són capaços d’aconseguir aquesta xifra «aclaparadora» de mil operacions i va reconèixer la tasca del Clínic no només innovant en la vessant quirúrgica i nefrològica, sinó també en l’àmbit de l’atenció psico-social. «El donant ha d’estar sa abans i ha de seguir estant-ho després, no només en aspectes mèdics sinó també psico-socials, quelcom que aquest hospital no ha descuidat», va assenyalar. Domínguez-Gil va remarcar que el Clínic també ha estat líder en «superar la barrera de la incompatibilitat sanguínia» entre donants i receptors, i ja ha realitzat 109 trasplantaments d’aquest tipus.
El secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, va explicar que el 44% dels trasplantament de ronyó de donant viu de tot Espanya es realitzen a Catalunya, el que és una prova de l’«aposta» per aquesta via terapèutica.
En la roda de premsa també van participar dos germans protagonistes d’un dels trasplantaments realitzats recentment a l’hospital barceloní. Natividad Milián va explicar que va sentir que li «tocava la loteria» quan un 22 de desembre va rebre els resultats de les proves mèdiques que l’avalaven com a donant d’un ronyó per al seu germà Josep. El receptor, visiblement emocionat, va agrair la generositat de la seva germana i va lloar el Clínic.
