Quan algun cop hem sentit comentar que sovint quan les persones arribaven als 40 o 50 anys ja se’ls considerava grans, tots ens hem posat les mans al cap. Ara, fer aquesta afirmació és impensable. La vida laboral s’allarga cada vegada més perquè l’esperança de vida també és més llarga. La societat ha evolucionat i la seva gent, també. Per això, ara arribar a una edat avançada no significa que ens haguem d’apartar de la vida social o laboral.

Això sí, hem de tenir en compte que aquest allargament de l’esperança de vida ve donat perquè com a societat hem adpotat conductes més sanes. Ara tenim més mitjans que no pas els nostres avis o besavis, evidentment. Hem de saber treure rendiment a tota una sèrie de pautes saludables. En aquest sentit, ens remarquen sovint que «en l’estat de salut intervenen diferents factors, a més de la genètica. Alguns d’aquests, com ara el sedentarisme, el tabac, la sobrealimentació i les dietes poc equilibrades, entre d’altres, estan relacionats amb un increment de diferents malalties cròniques». Entre aquestes s’hi podrien situar les malalties relacionades amb el cor, el càncer, l’obesitat, l’osteoporosi o la temuda malaltia de l’Alzheimer quan asssolim una determinada edat.

Si bé cal adoptar estils de vida saludables des de la infància per prevenir-les, mai no és tard per incorporar noves conductes, accions o actituds en benefici de la salut. Tot el que fem ara ho aprofitarem en un futur. «Fer-se gran no vol dir emmalaltir», ens asseguren; al contrari, també és començar una nova etapa vital.

Tot plegat és «un procés d’adaptació a una nova situació física i psicològica que requereix mantenir uns estils de vida saludables adaptats a aquesta nova etapa de la vida, tenint molt en compte que petits canvis mantinguts de l’estil de vida tenen grans efectes sobre la salut».