«Veig la residència del futur encara més social»

Per fi, i després de tot un any, portem ja uns mesos, des que el 100% dels residents i la pràctica totalitat dels treballadors hem estat vacunats, que podríem dir que estem en una situació de quasi normalitat.

Què vol dir quasi normalitat?

Doncs que, després de tot un any en el qual hem estat privats de moltes llibertats degut a la pandèmia, ara podem dir que els nostres residents poden fer vida normal. Tornen a tenir una relació diària i fluida amb la família, poden sortir de la residència, ja sigui a passejar una estona o a passar el cap de setmana amb la família. Hem tornat a reprendre les activitats que fèiem abans, com són les teràpies canines o algun concert a la terrassa, com el que vam fer per Sant Jordi.

Quan es recuperarà l’activitat del centre de dia?

L’activitat en si està oberta i a punt de començar a funcionar. Tenim moltes ganes de tornar a donar el servei de centre de dia, però els usuaris encara no es decideixen a venir, encara hi ha barreres que costa superar. La pandèmia ha portat molts canvis en la logística i això dificulta més la decisió d’assistir a un centre de dia: els usuaris, primer, han d’estar correctament vacunats i han de venir amb mascareta, i se’ls haurà de fer un control a l’entrada de temperatura.

Aquest és un servei molt important per a les relacions personals i una sortida per a la gent que busca no estar sola?

Sí, molts dels usuaris que venien al centre de dia eren persones que necessitaven relacionar-se amb altres persones o bé per soledat al domicili o bé per manca de mobilitat per sortir a l’exterior. Actualment, poden venir a relacionar-se, però el fet d’haver de portar la mascareta no ajuda.

Quina és l’activitat que més agrada als residents?

Cada resident és diferent, hi ha residents que els agrada molt sortir a passejar amb la família i que esperen el moment cada dia en el qual ve el familiar per sortir al carrer, i hi ha el resident que li agrada fer vida més casolana, llegir el diari, parlar amb altres residents, participar de les activitats diàries que oferim cada dia o jugar al dòmino amb una colla de residents. Fins i tot hi ha algun resident que es dedica una estona cada dia a cultivar l’hort urbà que tenim. Una de les activitats estrella que agrada a tots és la teràpia canina, quan venen els gossos a Can Regàs tots els residents hi participen. Els animals, i en concret els gossos, tenen un poder especial sobre les persones, els desperten moltes emocions i reaccions diverses, que en condicions normals no passarien. També agrada molt el dia que fem alguna activitat diferent, ja pot ser un concert o un vermut abans de dinar, els alegren molt el dia. Tota activitat que surti de la monotonia, els activa i és beneficiosa per al resident. Com a anècdota, quan hi ha activitats especials, sembla que als residents els passin els mals.

Com han canviat les residències per a gent gran els darrers anys?

Per nosaltres una residència ha de ser la llar dels que hi viuen; per tant, ha de ser un lloc confortable i còmode. Tot i això els serveis que oferim de metge, infermeria, fisioteràpia, psicologia, etc. fan que una residència sigui molt més que una llar. És una llar assistida per a aquelles persones que necessiten ajuda en la vida diària. Antigament no eren residències per a gent gran, eren geriàtrics i, com la seva definició diu: una institució sanitària encarada a la cura i tractament d’ancians. Crec que aquesta definició ha quedat obsoleta, ja que actualment no som institucions, sinó llars residencials, i el tema sanitari ha anat derivant a un vessant molt més social en què tenim cura i ajudem en la vida diària de les persones que ho necessiten, només si ho necessiten.

Com serà també la residència del futur?

Jo veig la residència del futur encara més social. Crec que, en un futur, a les residències no només hi haurà gent que necessita ser assistida, sinó que hi haurà molta gent que no vol viure sola i que, encara que són autònomes, saber que estan en una residència els tranquil·litza de cara a la seguretat. Per si passa alguna cosa. Cada cop ens trobem amb una societat que envelleix més en soledat, o bé per l’estil de vida que han portat o bé perquè han perdut la parella i l’esperança de vida és cada cop més elevada. Envellir en soledat pot ser una elecció, però amb el pas dels anys pot arribar a ser un problema. La gent té por que li passi alguna cosa estant a casa sol i que no puguin avisar ningú. Per això anar a viure a una llar residencial pot ser una bona solució per a aquestes persones. Tot i això, cal que les residències també ens adaptem a les noves necessitats de la gent gran, i fem llars residencials molt més acollidores i casolanes.

Què busca el resident o el seu familiar que ve a Can Regàs?

Qui tria venir a Can Regàs busca en primer lloc que el resident estigui ben cuidat, com hauria de ser a tot arreu, però també sol buscar proximitat amb el domicili del familiar i que el resident reconegui l’entorn. El fet de trobar-nos al mig de la ciutat de Girona facilita les visites de proximitat i les sortides diàries al carrer. A part d’aquestes coses més pràctiques, el resident o el seu familiar sol buscar confiança. Som gironins, som resolutius, i mirem per la nostra gent, i les famílies que ens coneixen ho saben i així ho transmeten. Així que molts dels nostres clients volen venir a Can Regàs com a primera opció.