Si busques una crema solar per aquest estiu que sigui bona per a la pell i amb una relació qualitat-preu òptima, l'Organització de Consumidors (OCU) ha fet una anàlisi de mercat per a determinar quins protectors valen més la pena.
En general, totes les cremes solars analitzades compleixen amb l'esperat en protecció i agraden als usuaris. Ofereixen alta protecció, cuiden la nostra pell, però no tant el medi ambient: haurien de millorar els envasos i la seva composició, perquè els consumidors volem productes respectuosos amb l'entorn natural i sense riscos per a la salut.
L'OCU ha analitzat un total de 40 productes de diferents marques i factors de protecció. Entre les locions amb una protecció del 30 destaquen aquestes:
En el grup de locions SPF 30: Biotherm Waterlover Sun milk.
En el grup dels esprais SPF 30: Nivea Sun Leche Protege & Broncea.
En tots dos casos el preu supera els 15 euros (una quantitat bastant més elevada que algunes versions de marca blanca que ronden els tres euros).
A més, l'estudi es completa amb diversos protectors solars SPF 50/50+, especialment pensats per a la delicada pell dels nens. El millor en aquesta categoria és Avène Lait Enfant 50+.
Les locions més destacades també destaquen per la seva llista d'ingredients. Entre els nombrosos compostos l'OCU no aprecia cap que perjudiqui la salut.
Impacte mediambiental de les cremes solars
El punt més crític en aquesta anàlisi ve de l'impacte ambiental d'aquests productes. Es fixen diferents elements per a valorar-ho.
L'embalatge. Aquests productes han de tenir un disseny lleuger, que aprofiti el contingut al màxim i es pugui separar i reciclar fàcilment: no es troben massa problemes en aquest aspecte.
La composició. Els components d'aquestes cremes haurien de tendir a ser el més respectuosos que sigui possible amb l'entorn, però la veritat és que els protectors solars tenen un innegable impacte ambiental:
- Per exemple per la presència de filtres solars, com l'homosalate i el butyl methoxydibenzoylmethane, molt habituals.
- Per altres ingredients que a diferència dels filtres són fàcilment substituïbles (conservants com el 2-brom-2-nitropropane-1,3-diol, antioxidants com el BHT, agents quelants com el EDTA o fragàncies com limonene, hexyl cinnamal o benzyl salycilate).
- Un altre risc real és la presència de microplàstics com dimethicone, carbomer i els polímers d'acrilats (acrylates polymers), bastant habituals en els protectors solars.
Tots aquests compostos tenen un efecte negatiu en els ecosistemes marins: per la seva toxicitat, la seva falta de biodegradabilitat, el seu grau d'acumulació en organismes vius... passen factura als peixos, algues i corals, i continua sent un repte pendent de solucionar.
