Una desena d’hospitals espanyols -cinc dels quals catalans- han iniciat el «pioner» assaig clínic Acrópoli, promogut pel grup cooperatiu d’investigació acadèmica en càncer Solti (format per més de 400 investigadors espanyols i portuguesos), per avaluar l’ús de la immunoteràpia en 29 tipus de tumors diferents. Hi participaran 141 pacients.
Es tracta del primer estudi «bàsquet» (aquells en què els pacients no s’agrupen per tipus de tumor, sinó per l’alteració molecular que pateixen) que realitza el grup cooperatiu de recerca en càncer. En concret, avaluarà el valor predictiu del biomarcador molecular PD1, que comparteixen els 29 tipus de tumors que participen en el treball científic.
«Els resultats de l’estudi suposaran un gran avanç en el tractament de múltiples tipus de càncer, especialment, per a aquells menys convencionals i estudiats per la dificultat de reclutament. L’objectiu és mesurar l’eficàcia de la immunoteràpia per una alteració genètica que sigui comuna entre tots els participants, independentment de la localització del tumor», destaquen des de Solti.
Així, l’estudi Acrópoli, que durarà dos anys, pretén predir el benefici en el tractament amb un fàrmac de la família dels inhibidors de PD1: spartalizumab. «Als pacients que hi participaran se’ls quantificarà l’expressió del gen de PD1 del seu tumor i es dividiran en dos grups: uns amb expressió alta i també s’inclouran pacients amb una expressió baixa per demostrar en quins casos la immunoteràpia no funciona», expliquen.
L’estudi està liderat pel president de Solti i investigador principal d’Acrópoli, el cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic de Barcelona, el doctor Aleix Prat, i pel director del VHIO, coinvestigador principal d’Acrópoli i cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el doctor Josep Tabernero.
Així mateix, en l’estudi hi participaran vuit hospitals més, fins a arribar als deu totals: la Fundació Institut Valencià d’Oncologia, l’Hospital Clínic Universitari de València, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus de Tarragona, la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, l’Hospital Universitari 12 de Octubre de Madrid, l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, i l’Institut Oncològic Barcelona (IOB) de l’Hospital Quirónsalud Barcelona.
Menys toxicitat
Segons expliquen des de Solti, habitualment s’estudia cada càncer de forma individual; si bé a Acrópoli s’analitzaran múltiples tipus de càncer, però que comparteixen la sobreexpressió del mateix biomarcador PD1 abans esmentat, per comprovar si la immunoteràpia funciona amb independència de la localització del tumor. «La immunoteràpia és l’activació del propi sistema immunològic per fer front al càncer. Així, no es dirigeix el tractament al tumor sinó al sistema immune, de manera que la toxicitat és més baixa que els tractaments estàndard com la quimioteràpia», valoren.
Segons el parer del doctor Prat, aquest estudi permetrà la participació de pacients amb tumors menys freqüents per als quals no hi ha tanta investigació clínica ni tants tractaments aprovats. «Comprovarem si, utilitzant un biomarcador específic, un subgrup d’aquests pacients poden beneficiar-se de la immunoteràpia com ho fan altres tipus de càncer molt més habituals», manifesta l’expert.
Mentrestant, el doctor Tabernero considera que un dels objectius que es persegueixen amb aquest estudi és demostrar que el marcador basat en el gen PD-1 és més sensible per determinar la població de pacients que es beneficien del tractament que l’expressió de la proteïna PD-L1, detectada per immunohistoquímica i utilitzada fins ara.
