Investigadors de l’Hospital Clínic-Idibaps de Barcelona han identificat que reduir la producció d’estrògens i bloquejar la funció ovàrica en pacients premenopàusiques amb càncer de mama hormonosensible pot evitar la quimioteràpia.

L’estudi, publicat a la revista EBioMedicine, del grup editorial Lancet, demostra que l’efecte castrant de la quimioteràpia dificulta la progressió del tumor, de manera que l’ús de fàrmacs que bloquegen els estrògens evitarien la quimioteràpia i els seus efectes secundaris.

L’equip investigador ha analitzat les mostres de 846 pacients amb càncer de mama hormonosensible de risc baix o intermedi que han rebut tractament hormonal o amb quimioteràpia. Els resultats mostren que els efectes de la teràpia són més eficaços en les dones premenopàusiques i menys en les postmenopàusiques.

«De manera sorprenent, vam veure que només en dones premenopàusiques es detecta l’efecte antiestrogènic antitumoral de la quimioteràpia», assenyala el cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, Aleix Prat.

Per contra, les pacients postmenopàusiques ja tenen els estrògens reduïts, de manera que la quimioteràpia no provoca aquest efecte antiestrogènic i és menys eficaç.

Segons Prat, els resultats «obren la porta a utilitzar fàrmacs biològics, injeccions mensuals que fan que l’ovari deixi de funcionar per evitar la quimioteràpia».

«En un futur és molt possible que evitem la quimioteràpia en pacients joves premenopàusiques amb càncer de mama hormonosensible. En el grup de pacients de baix risc, això podria ser una realitat», va destacar Prat.

La investigació compta amb el finançament del programa europeu Horizon 2020, la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica i La Marató de TV3.

En un altre ordre de coses, les dones que segueixen una dieta rica en aliments que augmenten la inflamació poden tenir fins a un 12% més de risc de patir càncer de mama que aquelles que segueixen una dieta antiinflamatòria. Així ho afirma un estudi fet pel grup de recerca en Nutrició i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), publicat a la revista European Journal of Epidemiology. L’estudia ha analitzat més de 300.000 dones europees durant 15 anys. Entre els aliments més proinflamatoris hi ha les carns vermelles i processades, els aliments alts en greixos i els que tenen alts nivells de sucres. Entre els de propietats antiinflamatòries hi ha la fruita, els vegetals, els llegums, el té o el cafè.

Inici als anys 90

Per determinar el potencial inflamatori de la dieta es va utilitzar un sistema de puntuació, assignant un pes inflamatori a 27 components claus de la dieta. Aquest pes inflamatori ve determinat per la concentració de biomarcadors inflamatoris presents en sang després de consumir aquests components. Així doncs, la puntuació anava de valors més negatius, corresponents a aliments més antiinflamatoris, als valors més positius dels aliments proinflamatoris. L’estudi es va iniciar a mitjans dels anys 90, amb més de 500.000 dones i homes procedents de 23 cohorts de 10 països europeus de la cohort EPIC (de l’anglès European Investigation into Cancer and Nutrition).