Els pediatres han incidit en la importància de vacunar els nens per prevenir l’hepatitis, ja que la vacunació sistemàtica ha permès que la proporció de menors de cinc anys amb infecció crònica pel virus de l’hepatitis B hagi caigut per sota de l’1%. Abans, a l’era prevacunal aquest percentatge era superior a un 5%, segons assenyalen des de l’Associació Espanyola de Pediatria, que recorda que cada trenta segons mor al món una persona per símptomes relacionats amb les hepatitis víriques.

La causa més freqüent de les hepatitis (inflamació del fetge) en els nens és infecciosa, és a dir, provocada per microorganismes, generalment virus. Un gran nombre d’aquests microbis poden donar lloc a alteracions hepàtiques transitòries i sense més transcendència, però els productors més característics d’hepatitis són els anomenats virus A, B i el C.

L’hepatitis A ha estat durant anys la més freqüent en nens i adolescents a Espanya. La transmissió es produeix per via fecal-oral i quan produeix símptomes -és freqüent passar la infecció sense oferir cap senyal, especialment en els més petits-, provoca icterícia, deposicions pàl·lides, mal de ventre a la zona del fetge i febre. Excepte alguns casos poc comuns, la malaltia es cura completament i no deixa cap seqüela.

L’hepatitis B és fonamentalment una malaltia de transmissió sexual, encara que es pot transmetre de mare a fill durant l’embaràs o el part i també per contacte amb la sang. Els símptomes que produeix solen ser menys evidents que els de la malaltia provocada pel virus A i passa a vegades desapercebuda. El virus B té tendència a romandre dins de l’organisme i pot ocasionar alteracions del fetge.