Un estudi amb ratolins obre la porta a futurs tractaments per a la diabetis

Els resultats, publicats recentment a la revista Gens and Development, han estat possibles gràcies a la identificació d’un gen que és fonamental per a la regulació de la quantitat de cèl·lules productores d’insulina durant el desenvolupament embrionari del pàncrees.

L’equip de recerca ja havia estudiat el gen del factor de transcripció silenciador RE1, també conegut com a REST per les seves sigles en anglès, usant models de ratolí i peix zebra i utilitzant organoides pancreàtics humans, models en miniatura i simplificats creats en un laboratori mitjançant el cultiu de cèl·lules mare.

L’equip sospitava que REST tenia un paper decisiu en el desenvolupament del pàncrees, però els estudis no havien estat concloents fins avui. Els experiments amb ratolins van revelar que en eliminar el gen REST en l’etapa embrionària primerenca, abans que es formi el pàncrees, es duplicava el nombre de cèl·lules productores d’insulina. Els ratolins van mantenir les cèl·lules en la seva edat adulta i van tenir un pes normal.

Els experiments que es van fer en paral·lel amb models de peix zebra van mostrar resultats similars. «Encara que és important per al desenvolupament del pàncrees, hem demostrat que REST no és l’únic guardià de la diferenciació endocrina», afirma Jorge Ferrer, autor principal de l’estudi i cap del grup de Regulació Genòmica i Diabetis al CRG.

«No obstant això, si algun dia se’ns ocorregués un futur còctel de medicaments per estimular les cèl·lules productores d’insulina en el pàncrees, sospito que els inhibidors de REST serien part de la recepta», va afegir.

Les noves teràpies i tractaments que poden augmentar o reemplaçar la quantitat de cèl·lules beta al pàncrees transformarien el tractament de la diabetis, que afecta més de 400 milions de persones a tot el món.

Actualment, l’únic tractament alternatiu a les injeccions diàries d’insulina per a les persones amb diabetis tipus 1 són els trasplantaments, que tenen efectes secundaris i requereixen prendre medicaments immunosupresors.

Escassetat de donants

També hi ha escassetat de donants d’òrgans, per la qual cosa els investigadors consideren que ser capaços d’augmentar el nombre existent de cèl·lules directament al pàncrees evitaria molts d’aquests reptes.

«Els moduladors REST probablement jugaran un paper important per a futures manipulacions de cara a promoure l’endocrinogènesi en sistemes de models experimentals o teràpies de reemplaçament per a la diabetis», va explicar Meritxell Rovira, coautora de l’estudi i investigadora de l’Idibell i la Universitat de Barcelona.