La pandèmia de covid-19 ha provocat pèrdues en l'esperança de vida no vistes des de la Segona Guerra Mundial, assenyala un estudi de la Universitat d'Oxford que publica Internacional Journal of Epidemiology.

La caiguda en l'esperança de vida va superar les observades durant la dissolució del bloc de l'est als països d'Europa Central i Oriental.

Un dels autors de la recerca, José Manuel Aburto, va destacar que en països d'Europa Occidental com Itàlia, Bèlgica i Espanya "l'última vegada que es van observar descensos tan importants de l'esperança de vida en néixer en un sol any va ser durant la Segona Guerra Mundial".

La magnitud de les pèrdues d'esperança de vida va ser notable en la majoria dels vint-i-nou Estats estudiats. "Vint-i-dos països inclosos en el nostre estudi van experimentar pèrdues superiors a mig any el 2020", va agregar l'expert.

L'equip va reunir un conjunt de dades sense precedents sobre mortalitat en vint-i-nou països, dels quals s'havien publicat registres oficials de defunció per a 2020.

Les dades indiquen que vint-i-set dels vint-i-nou països van experimentar reduccions en l'esperança de vida el 2020, "a una escala que va anul·lar anys de progrés en la mortalitat", destaca la Universitat d'Oxford.

En la majoria dels Estats, els homes van experimentar un major descens de l'esperança de vida que les dones.

Les dones de quinze països i els homes de deu tindrien una esperança de vida en néixer menor el 2020 que el 2015, un any en què ja es va veure afectada negativament per una important temporada de grip.

L'estudi indica també que les dones de vuit països i els homes d'onze van experimentar pèrdues superiors a un any. Aquests Estats van trigar una mitjana de 5,6 anys a aconseguir un augment d'un any en l'esperança de vida en els últims temps, "un progrés que la covid-19 va anul·lar en el transcurs de 2020".

Els majors descensos en l'esperança de vida es van observar entre els homes dels Estats Units, 2,2 anys en relació amb els nivells de 2019, seguits pels de Lituània (1,7 anys).

Els grans descensos en l'esperança de vida observats als Estats Units poden explicar-se, en part, pel notable augment de la mortalitat en edat laboral observat el 2020, segons Ridhi Kaskyap, una altra de les autores.

A Europa, "l'augment de la mortalitat per sobre dels 60 anys va ser el que més va contribuir", va agregar l'experta.

A més d'aquests patrons d'edat, l'anàlisi revela que la majoria de les reduccions de l'esperança de vida en els diferents països van ser atribuïbles a les morts oficials per covid-19.

Encara que saben que "hi ha diversos problemes" relacionats amb el recompte de les morts per covid-19, com les proves inadequades o la classificació errònia, el que els resultats destaquin un impacte tan gran "que és directament atribuïble" a la pandèmia mostra "el devastador" que ha estat per a molts països, va destacar.

A més, va demanar que es publiquin i estiguin disponibles més dades desglossades d'un major nombre d'Estats, inclosos els d'ingressos baixos i mitjans, "per a comprendre millor les repercussions de la pandèmia a nivell mundial".