Més de 100.000 persones són diagnosticades cada any a Espanya amb tumors de pàncrees, esòfag, estómac, pulmó i fetge, els tipus de càncer amb la supervivència més baixa, que no arriben al 20%, segons va informar l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) en el Dia Mundial de la Investigació sobre aquesta malaltia.
Segons un estudi realitzat per l’AECC i fet públic recentment, gràcies a la investigació, la supervivència al càncer ha augmentat en els últims anys, 3,3 punts en homes i 2,6 en dones, però tot i això hi ha molts tipus de tumors on el nombre de pacients que sobreviuen en un període específic de temps és molt baix o s’ha estancat. A més, la incidència del càncer ha crescut des del 2016 un 7,2%.
L’AECC reclama més investigació, per exemple, en el càncer de pàncrees, el que presenta una supervivència més baixa, 7,2% en homes el 2020 i 10% en dones, si bé el 2015 la supervivència a cinc anys d’aquest càncer era del 5, 3% en homes i 7,3% en dones.
Altres tumors amb taxes baixes de supervivència, en ambdós sexes, són els de pulmó, esòfag i fetge, que es mouen entre el 12,7 i el 18% en homes i percentatges similars en dones.
L’informe de l’AECC també es refereix als càncers amb la supervivència estancada (estómac, úter i fetge), que amb prou feines han modificat els seus índexs respecte el 2015, i altres, com el de laringe, que ha disminuït tant en homes com en dones.
El càncer de laringe en homes, amb una supervivència mitjana a cinc anys del 60%, ha disminuït 0,6 punts respecte el 2015, mentre que en les dones, amb taxes de supervivència del 66%, ha baixat 2,4 punts respecte a la de fa sis anys.
No obstant això, els càncers amb major augment de supervivència en aquests anys han estat el mieloma, el de boca i el de recte, que han millorat els seus índexs entre 4,6 i 8,7 punts.
En el darrer Dia Mundial de la Recerca en Càncer, el president de l’AECC, Ramón Reyes, va voler incidir en la necessitat que s’investiguin tots els tumors.
Hi ha evidència que els tipus de càncer amb millors dades de supervivència compten amb més investigació, mentre que els que tenen supervivència baixa o estancada es queden marginats. El càncer de mama és un dels tumors més investigats, compta amb mètodes de detecció precoç i avui la supervivència a cinc anys és del 90%.
El catedràtic de la Universitat d’Alcalá i investigador del càncer de pàncrees Alfredo Carrat destaca que aquest càncer és dels més agressius i es detecta tard: «Només un 15-20% dels pacients poden ser operats amb intenció curativa i d’aquests, un terç recaurà».
Identificar els grups de risc
Per això, aquest catedràtic advoca per identificar els grups de risc i fer-los participar en programes de cribratge per a un diagnòstic precoç.
A més, insisteix que cal invertir molt en investigació i conscienciar-se com a país que la despesa en investigació té retorn en el pacient, en la seva família i en la societat en general. I recorda que l’objectiu és aconseguir a Espanya un 70% de supervivència en càncer global l’any 2030.
En un acte amb pacients de càncer, Begoña Villalonga, pacient amb càncer de pàncrees, diagnosticat a temps, «per casualitat per una revisió abans d’un viatge», va demanar investigació perquè les deteccions siguin cada vegada més primerenques i hi hagi accés del pacient als resultats i els tractaments.
També Marcelo Lui Chorny, un esportista amb tumor de laringe, tot i no haver fumat mai, va demanar destinar més diners a investigació .
