Científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de la seva empresa derivada Pulmobiotics S.L. han creat la primera «píndola viva», en realitat un microbi modificat genèticament, per tractar bacteris resistents als antibiòtics que s’expandeixen per les superfícies dels implants mèdics.
L’equip científic, que ha publicat recentment els resultats del seu treball a la revista Molecular Systems Biology, ha modificat genèticament un bacteri que causa la malaltia pulmonar per eliminar la seva habilitat per resistir-se als antibiòtics i transformant-la perquè ataqui els microbis perjudicials.
Segons va explicar el director del CRG i coautor de l’estudi, Luis Serrano, aquest tractament experimental ja s’ha provat amb èxit en catèters infectats in vitro, ex vivo i in vivo en ratolins i en infeccions pulmonars mitjançant els tres mètodes de prova.
Serrano va assenyalar que aconseguir el bacteri modificat per lluitar contra els bacteris que infecten és el resultat de 20 anys d’investigació, que ell mateix va iniciar quan treballava a Alemanya, i va destacar que la inoculació de la teràpia sota la pell dels ratolins va acabar amb les infeccions en el 82% dels animals tractats.
Pas «molt important»
Encara que hi ha altres equips que treballen en modificar microbis per usar-los en infeccions de pell o càncer de còlon, Serrano va destacar que aquesta troballa és la primera per a una malaltia pulmonar, i un primer pas «molt important» per desenvolupar nous tractaments per a les infeccions que afecten els implants mèdics -catèters, marcapassos i implants prostètics-, que són infeccions altament resistents als antibiòtics i que causen el 80% de totes les infeccions contretes als hospitals.
El nou tractament, desenvolupat amb el suport financer de la Fundació la Caixa, el Consell Europeu de Recerca , el projecte MycoSynVac de la Unió Europea, la Generalitat i l’Institut de Salut Carlos III, es dirigeix específicament als biofilms, les pel·lícules que enganxen sobre una superfície les colònies de cèl·lules bacterianes per protegir-se dels antibiòtics.
Segons Serrano, les superfícies dels implants mèdics tenen les condicions ideals per desenvolupar biofilms, on formen estructures impenetrables que impedeixen que els antibiòtics o el sistema immunitari humà destrueixin els bacteris que s’incrusten.
Els investigadors adverteixen que els bacteris associats als biofilms poden ser 1.000 vegades més resistents als antibiòtics que els bacteris lliures, com és el cas de l’Staphylococcus aureus, una de les espècies de bacteris més comuns associades a biofilms.
Intervenció quirúrgica
Segons els metges, les infeccions per Stahphylococcus aureus no responen als antibiòtics convencionals, i és necessari intervenir quirúrgicament els pacients per extreure els implants mèdics infectats o usar alternatives amb anticossos o enzims, tractament d’ampli espectre altament tòxic per als teixits i les cèl·lules sanes amb efectes secundaris no desitjats.
En aquesta investigació, la hipòtesi d’inici va consistir a introduir organismes vius -bacteris- que produïssin enzims directament en els voltants dels biofilms com una forma més segura i econòmica per tractar les infeccions.
Serrano va assenyalar que «els bacteris són un vector ideal, ja que tenen genomes petits que poden modificar-se mitjançant la simple manipulació genètica».
A més, van triar modificar el Mycoplasma pneumoniae, una espècie comuna de bacteris que afecta el pulmó que no tenen paret cel·lular, la qual cosa permet alliberar més fàcilment les molècules terapèutiques que combaten la infecció i, al mateix temps, evita la seva detecció per part del sistema immunitari humà.
Els investigadors van modificar el Mycoplasma pneumoniae perquè no causés malalties i perquè produís dos enzims diferents que dissolen els biofilms i ataquen les parets cel·lulars dels bacteris incrustats.
