Diversos membres d'Alcohòlics Anònims han exposat en una trobada conjunta que una de les principals afectacions de l'addicció és l'impacte sobre la família i les amistats. Ho han fet durant una reunió informativa de l'agrupació a Barcelona en què han participat tant persones en recuperació com familiars d'alcohòlics. «És una malaltia molt dura que contagia tots els familiars. El més directe, la parella. I tot seguit, els pares, o els amics, o el cap de la feina», ha apuntat el Pau, pare d'un home en situació d'alcoholisme. Malgrat les complicacions i el tabú que encara consideren present, usuaris d'Alcohòlics Anònims han compartit que el suport col·lectiu i l'existència de referents els ha ajudat a refer-se'n després de fer el primer pas.

En la trobada, que també ha servit per retre homenatge al conegut com a Dr. Bob, cofundador de l'entitat, en el 71è aniversari de la seva mort, s'ha incidit en l'enfocament de l'alcoholisme com una malaltia de profunda gravetat pel que fa a la pèrdua de control de l'afectat. «Pot derivar en presó, la mort o la bogeria», ha apuntat el Juan Andrés, conductor de l'acte. Tot seguit ha resumit la dependència respecte a la beguda com «la malaltia de l'autoengany i la soledat». Alhora, tot i apuntar que no se segueix un recompte exacte, ha informat que a Catalunya hi ha uns 75 grups d'Alcohòlics Anònims, 22 dels quals a la ciutat de Barcelona i alguns d'ells en anglès o rus.

El pes sobre la família, amics i feina

Mentre compartien la seva experiència amb l'alcoholisme, diferents veus han recordat el moment que es van adonar que això impactava directament en el seu voltant. «Vaig començar a separar-me de les amistats i a sortir sola. I aquí és on entra l'alcohol i altres substàncies com una mala medicina per evadir-me», ha explicat la Cristina, recordant l'etapa en què es va accentuar la pèrdua de control sobre la beguda. En el seu cas, l'addicció es va anar fent gran fins a afectar també a l'àmbit laboral. «A la feina, cada vegada rendia menys. Moltes vegades anava sense haver dormit i al final em van fer fora perquè faltava molt. Jo m'adonava que no entenia el que em deia la meva cap, que em deia coses senzilles i no era capaç d'entendre-les», ha mencionat la mateixa dona que ara fa cinc anys que visita aquests grups de suport i que acumula dos anys sòbria.

També el Jose va notar l'impacte sobre el seu entorn més pròxim. Després d'arribar a tenir desànim per la mateixa vida, aquest membre d'Alcohòlics Anònims ha detallat com un dia es va adonar que tenia «maltractada» la família i els companys de la feina. «Sempre amargant la gent que m'envoltava», ha rememorat, sobre el seu comportament durant els episodis d'un alt consum d'alcohol. En el mateix sentit, el Julio, un altre home que va iniciar-se amb la beguda en un entorn familiar amb «7 o 8 anys», va acabar buscant ajuda també per l'impacte que generava tant sobre ell com sobre el seu cercle més íntim. En el seu cas, va perdre la seva relació i l'oportunitat de criar el fill com voldria. Per contra, amb els anys i el seu canvi al voltant de l'alcohol, això s'ha capgirat. «Si jo estic bé, el meu entorn està bé», ha resumit aquest dimecres. «Jo ho noto quan parlo amb la família. Han viscut molt de prop la malaltia i la bogeria que tenia», ha afegit. També hi ha serveis per abordar l'alcoholisme més enllà del mateix afectat. Un d'aquests és Al-Anon, un programa d'ajuda que incorpora la presència de l'entorn de la persona que intenta recuperar-se. El Pau, pare d'un alcohòlic i membre d'aquests grups, ha reivindicat aquest servei com un espai normalitzador que ajuda a «aturar la malaltia» i que li va servir per alleugerir el sentiment de culpa que tenia vinculat a l'addicció del seu fill.

La recuperació amb ajuda grupal

Els testimonis que han parlat a la trobada han explicat la seva arribada a Alcohòlics Anònims per diferents vies. Alguns ho van fer a proposta del psicòleg, altres, per iniciativa pròpia. En qualsevol cas, tots ells han mencionat l'efecte facilitador que va tenir per la seva recuperació el fet de veure que es tractava amb naturalitat la seva situació i que tenien algú que els acompanyaria. «Em va rebre un company, el Jerónimo, i recordo que jo vaig venir dues hores abans. Anava fent voltes d'una banda a l'altra. Em va veure inquiet i em va dir «busques Alcohòlics Anònims?». I ho va dir tan natural que em va calmar», ha recordat el Julio. Entre el suport grupal i la presència d'un referent individual, diversos usuaris han expressat l'ajuda que els va representar trobar «estima» o «ajuda» en aquestes reunions periòdiques.