Un equip d’investigadors espanyols ha descobert un mecanisme involucrat en la metàstasi del melanoma -un dels tumors cancerígens de pell més agressius- i un tractament que podria ser eficaç per bloquejar-lo en les etapes més inicials, quan més possibilitats existeixen d’aturar aquesta progressió.

Ho han demostrat en models animals científics del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), que han comprovat com passa aquest procés crític a l’avenç de la malaltia i com bloquejant-lo es redueix la metàstasi, i els resultats del seu treball apareixen publicats a la revista Nature Cancer.

Els investigadors del CNIO Héctor Peinado -cap del grup de Microambient i Metàstasi- i Susana García Silva han descrit com passa aquest procés: els anomenats exosomes -nanovesícules expulsades pels propis tumors- viatgen i s’allotgen al gangli sentinella -un gangli limfàtic on es produeix inicialment la metàstasi-, i des d’aquí preparen a distància l’entorn propici per afavorir la metàstasi.

Una molècula (anomenada NGFR) dirigeix ​​tot aquest procés, però el bloqueig redueix notablement les metàstasis en els models animals, segons han comprovat els investigadors, que han assenyalat que aquest bloqueig s’aconsegueix mitjançant una altra molècula (la THX-B) que ja s’està testant per tractar altres patologies, cosa que podria agilitzar-ne el possible ús també per al tractament de tumors.

Héctor Peinado ha detallat que la molècula amb què han aconseguit frenar la metàstasi als ratolins ja s’està provant en models preclínics -també amb animals- per al tractament de les retinopaties diabètiques -una complicació de la diabetis que afecta la vista- i ha informat que el seu equip ja ha patentat la seva utilització en oncologia.

«Estem desenvolupant el seu ús al melanoma valorant la seva eficiència i la farmacodinàmica en models preclínics de ratolí», ha explicat l’investigador, i ha apuntat que l’objectiu amb què treballen és que s’autoritzi la seva utilització en oncologia perquè es pugui combinar amb altres teràpies actuals.

Però aquesta molècula podria ser igualment eficaç per intentar aturar la metàstasi en altres tipus de càncer? L’investigador ha asseverat que sí, perquè hi ha diversos tipus tumorals en què se sobreexpressen aquestes molècules (les NGFR), per la qual cosa la utilització d’aquest inhibidor també podria ser aplicable.

Conèixer com són capaços els tumors de manipular el seu exterior per poder avançar és una de les grans qüestions a les quals l’equip de Peinado intenta donar resposta, ha destacat el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques, que ha recordat que durant dècades els científics s’han centrat a estudiar el comportament intrínsec dels tumors per combatre’ls, però no en tot allò que els envolta.

El risc del melanoma

A diferència d’altres tipus de càncers de pell, el melanoma és un dels tumors més agressius, i pot derivar en metàstasi des dels primers moments, quan la lesió encara és molt petita, i en no existir marcadors primerencs ni predicció de la malaltia són especialment rellevants -ha destacat el CNIO- els nous tractaments i el diagnòstic primerenc i precís per millorar el pronòstic dels pacients.

Aquest centre de recerca ha precisat que la metàstasi és responsable del 90% de les morts per càncer i que en la majoria dels casos es detecta massa tard.

Els exosomes es van descobrir fa més de 30 anys, però no han estat estudiats en profunditat fins fa pocs anys, i el mateix Héctor Peinado va descobrir en un laboratori dels EUA el 2012 com les cèl·lules tumorals els alliberen i transfereixen informació biològica al microambient que els envolta per educar-los i afavorir així la metàstasi, fins i tot abans que les mateixes cèl·lules tumorals viatgin per l’organisme. Les cèl·lules del melanoma viatgen i s’expandeixen per l’organisme principalment a través de la circulació.