La Comissió de Salut Pública, que reuneix tècnics de les comunitats autònomes i del Ministeri de Sanitat, ha aprovat aquest matí la vacunació contra la Covid per a nens d'entre 5 a 11 anys, el segment de població que encara no està immunitzat a Espanya i en el qual la incidència està disparada: 390 casos per 100.000 habitants, davant els 234 de la mitjana general. Una vegada aprovada, la campanya –que no serà obligatòria– no començarà abans de la segona quinzena de desembre, data en què les vacunes estaran disponibles. Espanya rebrà a partir del 13 de desembre una remesa de 3,3 milions de dosis de la vacuna pediàtrica de Pfizer (1,3 milions al desembre i 2 milions al gener). A partir d'allà, començarà una complicada operació logística perquè les dosis arribin a totes les comunitats. Seran les autoritats autonòmiques les que decideixin com, quan i on es vacunen els nens, que no rebran la mateixa dosi que els més grans de 12 anys i els adults, sinó una tercera part (10 micrograms en lloc de 30). Una opció podrien ser els ambulatoris d'atenció primària (una cosa que no ha aconseguit la resta de la població) i una altra, els hospitals i els centres habilitats específicament per a la vacuna de la Covid, ara mateix immersos en les terceres dosis (o segones en el cas d'haver rebut la monodosi de Janssen). També les comunitats hauran de decidir si la vacunació comença pels més vulnerables (malalts de càncer, per exemple) o per trams d'edat.

No hi ha cap perfil infantil per al qual estigui contraindicada la vacuna, especialment recomanada per als que pateixen alguna malaltia, com el càncer. Els pares i mares de nens amb al·lèrgies alimentàries han d'estar tranquils, no hi ha cap contraindicació. Roi Piñeiro, cap de Pediatria de l'Hospital de Villalba (Madrid) explicava fa dies a EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que DIARI DE GIRONA, que les contraindicacions no són diferents de les que hi ha en altres grups d'edat: al·lèrgia greu a algun component de la vacuna (que es poden consultar a la web vacunacovid.gob.es). El metge matisa que la vacunació no està recomanada si hi ha confirmació d'haver passat recentment la malaltia, tot i que passat un temps determinat sí que la podrien rebre igualment. A finals de novembre, l'Agència Europea del Medicament (EMA) va donar el vistiplau per administrar el sèrum desenvolupat per BioNTech i Pfizer a menors de 12 anys, una cosa que ja fa temps que passa als EUA i el Canadà. França també ha recomanat les injeccions per als nens i les nenes. Ateses les conseqüències lleus que sol tenir la malaltia en els més petits (el 50% són asimptomàtics), la immunització infantil a Espanya no és urgent, però sí important. I ho és per diversos motius, segons expliquen els pediatres: el seu dret a la seva protecció individual, avançar en la immunitat de grup, disminuir la circulació del virus i l'aparició de noves variants.

Contagis disparats

Respecte als dubtes que mantenen molts pares i mares, la comunitat científica recorda que els sèrums són segurs i eficaços després de ser analitzats en els rigorosos assajos clínics, en què no s'han constatat efectes adversos rellevants a curt i mitjà termini. «Els contagis s'han disparat entre els menors, que són els protagonistes de la sisena onada i hi ha brots considerables a les escoles. Continua sense ser urgent vacunar els nens, però és necessari si volem contenir l'augment de la transmissió comunitària. Cal actuar ara», explica el pediatre i epidemiòleg Quique Bassat. Des de l'inici de la pandèmia, a Espanya s'han registrat 6.000 hospitalitzacions de nens, amb 300 ingressos en ucis i 37 morts (la meitat d'ells, menors de 10 anys). Són xifres similars a altres malalties. En l'àmbit individual, un pare que decideixi no vacunar el seu fill s'enfronta a un risc baix. Una altra cosa és a escala col·lectiva. El doctor Toni Soriano, de la unitat de malalties infeccioses i immunodeficiències pediàtriques de la Vall d'Hebron, recorda que malgrat que la malaltia no afecta especialment els més petits, el risc zero no existeix. «És molt estrany, però el pacient pot patir un quadro inflamatori multisistèmic», explica. Un altre aspecte que també ens hauria de preocupar és la Covid persistent (menys freqüent que en adults).

Respecte als possibles efectes secundaris, no passarien de la inflamació i l'enrogiment a la zona de la punxada. El doctor Piñeiro afegeix que en nens més grans de 12 anys han aparegut casos de miocarditis, un efecte secundari no detectat en els assajos. «La freqüència d'aquesta complicació ha sigut d'1-5 casos per cada 100.000 vacunats. Fins i tot considerant això, el balanç benefici/risc és netament favorable en els adolescents, perquè la miocarditis és més freqüent i greu després de la infecció per Covid que després de la immunització», conclou després de recordar que, amb les vacunes, el risc zero tampoc existeix.