La pandèmia ha provocat un descens del 31% dels diagnòstics mèdics d’altres malalties i una reducció del 47% de les visites presencials als centres d’assistència primària (CAP), segons dos estudis liderats per investigadors del Centre de Recerca i Salut (CRES) de la UPF.

Els estudis han comparat dades del 2019 (sense pandèmia) i del 2020 (amb pandèmia) en l’àmbit del sistema públic d’atenció primària a Catalunya i, segons els seus autors, «reflecteixen efectes importants per a la salut de la població i canvis en el model assistencial».

El primer estudi mostra una important caiguda de nous diagnòstics, que suggereix un gran nombre de casos no detectats ni tractats, i el segon, una variació substancial en la modalitat de visites als ambulatoris, amb augment de les visites no presencials i un descens de les presencials.

Els estudis han estat realitzats pels investigadors del CRES-UPF Francesc López Seguí, Héctor Pifarré i Guillem Hernández Guillamet, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut, l’Institut Universitari per a la Recerca en l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina, l’Hospital Sant Joan de Déu i altres universitats i centres de recerca de Catalunya. «La disminució de nous diagnòstics en tots els grups de malalties suggereix un gran nombre de casos no tractats i no detectats», segons van apuntar els autors.

El primer estudi, que publica la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, ha comparat la ràtio de nous diagnòstics entre el 2019 i el 2020 i ha trobat un descens mitjà de nous diagnòstics del 31,1%, amb caigudes substancials els mesos d’abril (61,1%), maig (55,6%) i novembre (52%) d’aquell any. La malaltia que experimenta un descens de diagnòstics més pronunciat és el càncer (amb una baixada del 49,4%), i en malalties musculoesquelètiques, del sistema nerviós i de l’aparell circulatori.

Segons els investigadors del CRES, «la disminució observada de nous diagnòstics en tots els grups de malalties suggereix un gran nombre de casos no tractats i no detectats i aquesta reducció de diagnòstics que va haver-hi en els primers mesos del 2020 no es recupera a finals d’any».

Segons l’estudi, els canvis que han tingut lloc en la pràctica sanitària diària, mitjançant la reducció d’ingressos hospitalaris i visites als serveis d’urgències al marge de la covid-19, reflecteixen que els sistemes sanitaris tenen limitacions de capacitat i que hi ha pacients que ajornen o eviten l’atenció per por de contreure la malaltia, amb greus conseqüències per a la salut.

El segon estudi, que publica la revista Journal of Medical Internet Research, analitza les característiques i la variació en la tipologia de visites en l’atenció primària entre el 2019 i el 2020 per identificar els perfils clínics que podrien haver estat més perjudicats per la pandèmia.

Més visites no presencials

Aquest estudi conclou que va haver-hi un fort augment de les visites no presencials (a través del correu electrònic i telèfon), amb un increment del 267%, mentre que es van reduir un 47% les visites presencials.

Segons va explicar López Seguí, les majors disminucions de visites del 2020 van ser les relatives a patologies cròniques, com la hipertensió arterial (amb una baixada del 32,7%), la diabetis (21,13%), l’obesitat (48,58%), les lesions corporals (33,70%) i les infeccions respiratòries (41%). També van disminuir les visites relacionades amb la salut mental (al voltant d’un 10%), el que suposa una baixada bastant inferior a la mitjana i que suggereix un augment de la demanda.

Pel que fa als diagnòstics que es van incrementar, van ser els relacionats amb la covid-19, juntament amb les consultes per a diagnòstics relacionats amb problemes econòmics i d’habitatge (amb un augment del 44,4%). Aquesta última xifra, segons López Seguí, «destaca la importància dels determinants socials de la salut en el context d’aquesta pandèmia».