Els llogarets i pobles de l’anomenada Espanya buidada, i fins i tot moltes poblacions de fins a 10.000 habitants, pateixen una elevada incidència de malalties mentals derivada de l’envelliment i la despoblació, cosa que incrementa la incidència del suïcidi.

Així, dos especialistes en salut mental coincideixen a assenyalar que, a zones rurals amb dispersió de població, a l’aïllament i a l’envelliment se sumen el mal accés als serveis de salut i l’alta incidència de les malalties mentals. A més, un estudi del Ministeri de Sanitat confirma el consum més gran de psicofàrmacs en aquest entorn.

Taxa major de suïcidis

D’altra banda, i segons estimacions a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els municipis de 10.000 o menys habitants, que reuneixen el 20% de la població espanyola, han patit en els darrers 10 anys una freqüència de suïcidis que està cinc punts per sobre de la que els correspondria per població. És a dir, han concentrat el 25% dels suïcidis, quan per població haurien de registrar només el 20%.

Encara que aquesta tendència s’ha reduït en els últims anys, les dades confirmen que els municipis de mitjana i petita mida registren més suïcidis del que es podria esperar per raó del seu percentatge de població.

Els experts consultats (i també les taxes de suïcidi aportades per l’INE) apunten que molts d’aquests municipis de mida mitjana estan ubicats a àrees d’Astúries, Galícia o Andalusia que van patir buidament de població com a conseqüència de l’emigració, i a ells se sumen petites poblacions del món rural de l’anomenada Espanya buidada, que també inclou províncies d’Aragó o Castella i Lleó.

Pel que fa a Astúries, Julio Bobes, catedràtic de Psiquiatria de la Universitat d’Oviedo i cap de servei de l’Àrea Sanitària d’Oviedo, assenyala l’efecte sobre la mala salut mental i el risc de suïcidi que provoca la convergència entre despoblació i biologia: l’emigració ha provocat que hagin marxat «els més joves i competents».

El resultat és una població envellida i amb més prevalença de malalties mentals, explica, abans de recordar que el món rural està més aïllat, i per a les persones de més edat és difícil trencar aquest aïllament a través de mitjans com internet, perquè no són usuaris hàbils de les tecnologies digitals.

Daniel Jesús López Vega, psicòleg coordinador de l’Associació de Professionals en Prevenció i Postvenció del Suïcidi Papageno, explica que un recent estudi dut a terme pel seu equip amb dades de l’INE ha dibuixat «un petit mapa provincial» del suïcidi.

«S’observa que hi ha diverses zones d’alta taxa de suïcidi que coincideixen amb les tradicionalment de risc a Andalusia, Astúries, Galícia i Castella-Lleó. És curiós que el mapa tingui certes coincidències amb el de la disminució de la població després de la crisi econòmica. Tots dos problemes poden tenir causes comunes», explica.

L’estudi «Salut mental en dades», publicat pel Ministeri de Sanitat el desembre de 2020, assenyalava que el consum d’antidepressius, ansiolítics o hipnòtics/sedants és més gran com més petita és la mida del municipi.

Aquest consum s’incrementa també amb l’edat i, segons dades del padró de l’INE, a mesura que es redueix la mida del municipi creix el percentatge de persones d’entre 65 anys i més, que és superior a la mitjana a partir dels 5.000 habitants , i arriba al 40 % en els llogarets de menys de 100 persones.

Encara que la incidència del suïcidi és alta en diverses franges d’edat, i no només en les avançades (segons dades de l’INE), l’OMS assenyala l’existència de trastorns psicològics i l’aïllament, que és més gran al medi rural, com a factors de risc suïcida.