Més d'1,2 milions de persones van morir el 2019 com a conseqüència directa d'infeccions bacterianes resistents als antibiòtics, segons l'estimació més completa fins a la data de l'impacte mundial de la resistència als antimicrobians (RAM).

En concret, aquesta anàlisi de 204 països i territoris, publicat en la revista científica 'The Lancet', mostra que la RAM va ser directament responsable d'un estimat d'1,27 milions de morts a tot el món, i es va associar amb uns 4,95 milions de morts el 2019. Mentrestant, es calcula que el VIH/sida i la malària van causar 860.000 i 640.000 morts, respectivament, en 2019.

Així, l'informe revela que la RAM és ara una de les principals causes de mort a tot el món, més que el VIH/sida o la malària. A més, assenyala que molts centenars de milers de morts es produeixen ara a causa d'infeccions comunes, abans tractables (com les infeccions de les vies respiratòries baixes i del torrent sanguini), perquè els bacteris que les causen s'han tornat resistents al tractament.

L'informe subratlla la necessitat "urgent" d'intensificar la lluita contra la RAM, i exposa "mesures immediates que ajudaran a salvar vides i protegir els sistemes sanitaris", com l'optimització de l'ús dels antibiòtics existents, l'adopció de majors mesures per a vigilar i controlar les infeccions i l'aportació de més fons per a desenvolupar nous antibiòtics i tractaments.

"Aquestes noves dades revelen la veritable magnitud de la resistència als antimicrobians a tot el món, i són un clar senyal que hem d'actuar ja per a combatre l'amenaça. Les estimacions anteriors preveien 10 milions de morts anuals per resistència als antimicrobians el 2050, però ara sabem amb certesa que ja estem molt més prop d'aquesta xifra del que pensàvem. Hem d'aprofitar aquestes dades per a corregir el rumb i impulsar la innovació si volem mantenir-nos al capdavant en la carrera contra la resistència als antimicrobians", ha comentat el coautor de l'estudi, el professor Chris Murray, de l'Institut de Mètrica i Avaluació de la Salut de la Universitat de Washington (Estats Units).

Aquest nou informe estima les morts relacionades amb 23 patògens i 88 combinacions patogen-fàrmac en 204 països i territoris el 2019. Es van utilitzar models estadístics per a produir estimacions de l'impacte de la RAM a tots els llocs, inclosos els que no tenen dades, utilitzant 471 milions de registres individuals obtinguts de revisions sistemàtiques de la literatura, sistemes hospitalaris, sistemes de vigilància i altres fonts de dades.

La càrrega de la malaltia es va estimar de dues maneres: les morts causades directament per la RAM (és a dir, les morts que no s'haurien produït si les infeccions haguessin estat susceptibles als medicaments i, per tant, més tractables), i les morts associades a la RAM (és a dir, quan una infecció resistent als medicaments estava implicada en les morts, però la resistència en si mateixa pot haver estat o no la causa directa). Les morts causades i associades a la RAM es van calcular per 204 països i territoris i es van comunicar per 21 regions mundials i set suprarregions.

Quins són els bacteris resistents que més maten?

La farmacoresistència en les infeccions respiratòries baixes, com la pneumònia, va tenir l'impacte més gran en la càrrega de malaltia de la RAM, causant més de 400.000 morts i associada a més d'1,5 milions de morts.

La farmacoresistència en les infeccions del torrent sanguini (que poden donar lloc a una afecció potencialment mortal, la sèpsia) va causar al voltant de 370.000 morts i es va associar a gairebé 1,5 milions de defuncions. La farmacoresistència en les infeccions intraabdominals, causades habitualment per l'apendicitis, va provocar directament unes 210.000 morts i es va associar a unes 800.000.

L'informe adverteix que encara que la RAM suposa una amenaça per a persones de totes les edats, els nens petits "corren un risc especialment elevat, ja que una de cada cinc morts atribuïbles a la RAM es produeix en nens menors de cinc anys".

Les morts causades directament per la RAM es van estimar com les més altes a l'Àfrica subsahariana i al sud d'Àsia, amb 24 morts per cada 100.000 habitants i 22 morts per cada 100.000 habitants, respectivament.

La RAM es va associar a 99 morts per cada 100.000 habitants a l'Àfrica subsahariana i a 77 morts per cada 100.000 habitants en el sud d'Àsia. Als països d'ingressos alts, la RAM va provocar directament 13 morts per cada 100.000 habitants i es va associar a 56 morts per cada 100.000 habitants.

Dels 23 patògens estudiats, la farmacoresistència de sis d'ells ('E. coli', 'S. aureus', 'K. pneumoniae', 'S. pneumoniae', 'A. baumannii' i 'P. aeruginosa') va provocar directament 929.000 morts i es va associar a 3,57 milions. Una combinació patogen-fàrmac ('S. aureus' resistent a la meticilina, o SARM) va causar directament més de 100.000 morts en 2019, mentre que altres sis van causar cadascun entre 50.000 i 100.000 morts.

En tots els patògens, la resistència a dues classes d'antibiòtics que solen considerar-se la primera línia de defensa contra les infeccions greus (les fluoroquinolones i els antibiòtics betalactàmics) va ser la causa de més del 70 % de les morts causades per la RAM.

L'impacte sanitari dels patògens va variar molt segons el lloc, ja que les morts atribuïbles a la RAM a l'Àfrica subsahariana van ser causades amb major freqüència per 'S. pneumonia' (16% de les morts) o 'K. pneumonia' (20%), mentre que al voltant de la meitat de les morts atribuïbles a la RAM als països d'ingressos alts van ser causades per 'S. aureus' (26%) o 'E. coli' (23%).