Els ceps de bacteris que provoquen símptomes comuns d’intoxicació alimentària solen contenir una toxina que pot fer malbé l’ADN de les cèl·lules intestinals, cosa que podria desencadenar un càncer de còlon, segons un estudi en ratolins d’investigadors de l’Escola de Salut Pública Bloomberg de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units).

Aquest descobriment, publicat a la revista Cancer Discovery, planteja la possibilitat que alguns dels aproximadament dos milions de nous casos de càncer colorectal que es produeixen cada any al món tinguin l’origen en intoxicacions alimentàries breus i aparentment lleus. També apunta a la possibilitat de futurs fàrmacs que previnguin els càncers colorectals neutralitzant la toxina acabada d’identificar, UshA.

Conseqüències d’una infecció

Investigacions anteriors han suggerit que certs bacteris que resideixen a l’intestí poden desencadenar el càncer colorectal a través d’infeccions persistents que impliquen una inflamació intestinal crònica. Les infeccions de curta durada que provoquen intoxicacions alimentàries, com ara la diarrea del viatger, que normalment es resolen en un o dos dies, s’han considerat tradicionalment no cancerígenes.

«Esperem que aquest estudi motivi altres investigadors a fer estudis epidemiològics per investigar aquesta possible relació entre les infeccions diarreiques transitòries i el desenvolupament del càncer de còlon», afirma l’autor principal de l’estudi, el doctor Fengyi Wan.

A l’estudi, l’equip de Wan va realitzar experiments amb un model de ratolí de malaltia diarreica bacteriana transitòria utilitzant el bacteri Citrobacter rodentium, que té grans similituds amb els ceps d’Escherichia coli que causen diarrea als humans.

Els investigadors van observar que la infecció per Citrobacter provocava ràpidament forts signes de dany a l’ADN de les cèl·lules del revestiment intestinal dels ratolins. Els científics també van observar que el dany depenia d’un mecanisme del bacteri anomenat sistema de secreció de tipus 3. Aquest apèndix en forma de xeringa és utilitzat per alguns bacteris, com Citrobacter i els ceps de E.coli causants de diarrea, per injectar proteïnes a les cèl·lules de l’hoste. Aquest mecanisme facilita el creixement i la supervivència dels microbis invasors.

Els investigadors van acabar trobant una proteïna injectada pel T3SS, UshA, que és la responsable dels danys a l’ADN. Van descobrir que UshA, que també pot ser produïda per la E.coli causant de la diarrea, conté un curt segment amb activitat enzimàtica de ruptura de l’ADN.

La funció d’aquest element de ruptura de l’ADN al cicle vital de Citrobacter encara no està clara. A l’estudi, suprimir-lo no semblava perjudicar el creixement o la supervivència del bacteri. Però els investigadors van trobar proves al seu estudi amb ratolins que l’UshA pot tenir un efecte definitivament cancerigen a l’hoste infectat.

Els científics van experimentar amb una línia de ratolins modificats genèticament que desenvolupen tumors de còlon de forma espontània, i van descobrir que la infecció d’aquests ratolins amb Citrobacter que conté UshA accelerava dràsticament el desenvolupament del tumor. Per contra, la infecció amb una Citrobacter modificada que no té el gen UshA no va tenir pràcticament cap efecte en l’acceleració del desenvolupament del tumor.

Els investigadors també van descobrir que els tipus de mutacions als tumors de còlon accelerats per Citrobacter eren molt similars als que s’han catalogat als tumors de còlon humans, cosa que remarca una vegada més la possible rellevància per a la salut humana.