Preocupació extrema entre els pediatres espanyols davant l'increment de casos de símptomes depressius, autolesions i conductes suïcides en nens i adolescents i la creixent inquietud de famílies i professors davant aquesta situació. Així ho ha expressat aquest dimecres l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP) amb dades esgarrifoses que parlen de la progressiva deterioració de la salut mental de nens i adolescents des que va esclatar la pandèmia. Abans de l'esclat de la crisi s'estimava que el 30% dels menors havien presentat idees suïcides en algun moment, el 10% ho havien intentat i un 2% va necessitar atenció mèdica. Ara, tots els indicadors s'han disparat: respecte als dos anys previs, el percentatge de menors que s'autolesionen ha augmentat un 180%.

Són dades recollides per la societat científica per ensenyar la preocupació que tenen davant la salut mental dels més petits. Després de la pandèmia, segons dades que recull l'AEP, s'ha vist com tots els indicadors s'han disparat. La Fundació ANAR ha atès en aquests dos anys un 145% més cites de menors amb idees o intents de suïcidi, i un 180% més d'autolesions respecte als dos anys previs. L'any 2020, es van suïcidar a Espanya 14 nens menors de 15 anys, el doble que l'any anterior. Entre el grup de joves de 15 a 29 anys el suïcidi és ja la segona causa de defunció, només superada pels tumors malignes. El sexe femení, la presència de símptomes depressius, una major exposició a casos de coronavirus i un major consum de xarxes socials són factors de risc per a la conducta suïcida en l'actualitat.

Un pla de prevenció

L'AEP va constituir el 2021 un Grup de Treball multidisciplinari de Salut Mental en la Infància integrat per professionals pediàtrics de la Societat de Psiquiatria Infantil (SPI), la Societat Espanyola d'Urgències Pediàtriques (SEUP) i l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPAP). A Espanya, critiquen des de la societat, encara no existeix un pla nacional per a la prevenció del suïcidi i hi ha «una gran heterogeneïtat» entre els plans d'actuació entre comunitats autònomes. Els pediatres i metges d'Atenció Primària, juntament amb el personal d'infermeria, recorden, suposen un grup fonamental en la prevenció de les conductes suïcides, ja que solen ser els que més i millor coneixen als nens i les seves famílies. Incideixen en el paper dels centres escolars com a «reguladors molt importants de la conducta dels nens i joves, esmorteint moltes situacions d'estrès i ansietat en aquesta població».

Entre les mancances que denuncia l'AEP enumera l'absència o heterogeneïtat dels programes de prevenció del suïcidi entre les diferents comunitats; la formació específica sobre salut mental i recursos insuficients dels professionals que estan en contacte amb els nens i adolescents, de l'àmbit sanitari (pediatres, metges d'AP), i educatiu (professors, orientadors escolars) o el desbordament dels serveis tant d'Atenció Primària com d'Urgències i d'atenció a la salut mental.

Més recursos humans

Davant aquesta situació, la societat demana al Govern la creació d'un pla de prevenció de suïcidi. A més, reclama millorar i incrementar els recursos materials i humans d'atenció a la salut mental dirigits a nens i adolescents, tant en els centres d'atenció primària com especialitzada i implantar programes de formació per als centres escolars dirigits a professors, orientadors i resta de professionals que atenen els menors. Cal recordar que el 024, el telèfon gratuït assignat pel Govern per ajudar a persones que estiguin en risc de suïcidi, segueix sense estar operatiu més de dos mesos després que s'anunciés la seva posada en marxa. «És un error fer un anunci d'aquestes característiques sense posar-lo en marxa. Qualsevol que truqui a aquesta línia es troba amb una al·locució d'un servei que no existeix. I, en una persona amb idees suïcides, produeix la sensació d'abandó institucional», assenyalava recentment a El Periódico d'España, del mateix grup editorial que Diari de Girona, Luis Fernando López Martínez, membre del grup d'estudi i recerca de la conducta suïcida del Col·legi de Psicòlegs de Madrid.

Demana ajuda

Si tu o algú que coneixes està passant per un mal moment, demana ajuda. Al Telèfon ANAR d'Ajuda a Nens/es i Adolescents (900 20 20 10) es dona resposta immediata a qualsevol problema que pugui afectar un menor d'edat: dificultats de relació, violència en les seves diferents formes, problemes psicològics entre altres. L'Asociación Internacional del Teléfono de la Esperanza atén a tot aquell que ho necessita durant les 24 hores del dia al 717 003 717 i al 91 459 0055. També pot contactar amb el telèfon de prevenció del suïcidi, en col·laboració amb la Fundación Ayuda i Esperanza, al 900 925 555.