La coronafobia es defineix com la por de contagiar-se de la covid-19. Un temor que es reprodueix fins al punt de no poder sortir al carrer per temor a contreure el virus, hàbits de neteja molt rígids i extrems, fatiga, maldecaps, problemes del somni, tensió muscular, i en alguns casos fins i tot crisis d'ansietat i atacs de pànic.
Encara que l'arribada de la vacuna i la relaxació de les restriccions pugui indicar el contrari, la consulta de Consuelo Tomás, psicòloga clínica, viu un degoteig constant de casos des de l'inici de la desescalada el maig de l'any 2020. "El tema no és nou. Farà dos anys que van començar a arribar pacients, just quan començàvem a sortir del confinament, amb persones que tenien por de sortir al carrer, i al principi l'associem a la síndrome de la cabanya", compte. "Ara, amb el temps, s'ha anomenat coronafobia, i destaca per uns nivells d'ansietat i tensió molt grans quan s'ha de sortir o fer alguna activitat en l'exterior. Mentre la resta de persones reprenien l'activitat i el contacte amb amics i familiars la resta l'evitaven costi el que costi".
"Encara que el test d'antígens surti negatiu ells no es queden tranquils i es fan un altre al cap de poc temps", diu la psicòloga Consuelo Tomás
Els símptomes d'aquest trastorn psicològic són tant fisiològics com psicològics. A nivell físic destaca "la fatiga, cansament, maldecaps i articulacions, problemes per dormir, augment del ritme cardíac, tensió muscular i en alguns casos dolor al pit i dificultat per a respirar. En alguns casos l'ansietat pot desencadenar crisi i atacs de pànic", assenyala Tomás.
Obsessió pels tests d'antígens
L'obsessió per no contreure el virus provoca que la persona estigui contínuament realitzant-se proves diagnòstiques, explica Tomás. "Encara que el test d'antígens surti negatiu ells no es queden tranquils i es fan un altre al cap de poc temps, també estan contínuament rentant-se les mans amb hidrogel de manera consultiva, i totes dues coses són perjudicials a nivell físic", assegura.
A nivell psicològic es pot produir por, ansietat, angoixa davant la possibilitat de contagiar-se, "i tot acompanyat d'anticipacions negatives", apunta Tomás. "En lloc de viure el moment present en el qual no estan contagiats estan tot el temps terroritzats amb la idea de contreure la malaltia, són persones amb un desassossec permanent".
També afecta en el dia a dia als qui la pateixen, per exemple, en el pla laboral. "Evidentment, la gent ha d'anar a treballar, però es fa amb uns nivells d'ansietat superelevats, i el mateix amb altres activitats que impliquin sortir fora en el dia a dia".
Els factors que afavoreixen a la coronafobia, que no tenen una relació directa amb patir la malaltia però sí que poden ser indicatius d'aquesta, són la baixa tolerància a la incertesa, la rigidesa de pensament i els alts nivells de perfeccionisme, entre altres. "Les persones que necessiten tenir-ho tot controlat, que pensen en termes de blanc o negre i tenen baixa tolerància a la frustració tenen moltes més possibilitats de desenvolupar coronafobia. En aquest moment cal viure amb un marge d'incertesa per culpa del virus, no hi ha una altra manera", diu Tomás. La mala percepció del risc és un altre dels factors indicatius.
Igual que amb la por a la vacuna, la sobreinformació i les fake-news juguen un paper important en el desenvolupament d'aquests trastorns. "En el cas de la coronafobia la gran quantitat de notícies sobre covid fa que les persones centrin la seva atenció només en aquest tema i s'obsessionin. A sobre, si el que fan és desinformar o propagar mentides s'augmenta encara més la incertesa i els nivells d'ansietat".
Ajuda professional
Com superar la malaltia? "El primer és no avergonyir-se del problema. És un trastorn que està afectant moltes persones i és important visibilitzar-lo i atendre'l com es mereix", compte Tomás. Després, explica la psicòloga, és important que les persones properes entenguin que la por de la persona "no és perquè ella vulgui sinó perquè no pot evitar-ho, que entenguin que és un problema psicològic", diu.
Un altre treball important és que aquestes persones aprenguin a canviar el focus d'atenció i dediquin el seu temps a altres temes. "Que no estiguin tot el dia analitzant el seu cos a la recerca de símptomes i fent-se test d'antígens, que es distreguin amb altres estímuls que no tinguin a veure amb la covid i aprenguin a relaxar-se, passejar, respiració lenta i altres tècniques per combatre l'ansietat i recuperar la rutina".
Però sobretot, remarca Tomás, "si veuen que l'ansietat s'apodera d'ells o d'una de les seves persones pròximes o que comencen a no fer activitats que feien abans de la pandèmia per por del virus és recomanable que busquin ajuda professional".
