Un estudi realitzat per la Universitat de València i per DENTAID Research Center, demostra que l'acció antiviral del Clorur de Cetilpiridini (CPC), un compost químic present en alguns col·lutoris, trenca la membrana del SARS-CoV-2, la qual cosa tindria com a conseqüència que el virus disminueix la seva capacitat per infectar les cèl·lules humanes. La investigació, publicada al 'Journal of Oral Microbiology', no és la primera que destaca i recomana l'ús de col·lutoris per evitar la infecció. És demostrat que el virus del SARS-CoV-2 posseeix una forta afinitat pels teixits bucals i es replica activament en les glàndules salivals, per aquest motiu la saliva dels individus infectats, normalment, posseeix una alta càrrega d'aquest virus.

Això suggereix que la reducció de la càrrega viral a la boca podria ser una estratègia per reduir la seva propagació. En aquest sentit, diversos estudis han demostrat que alguns col·lutoris posseeixen la capacitat d'inactivar alguns virus que són transmesos per l'aire, com ara el virus de la grip, alguns coronavirus i fins i tot SARS-CoV-2. El CPC és un ingredient clau en molts col·lutoris que funciona com un antisèptic que elimina els bacteris i altres microorganismes, com els virus. Una de les característiques claus del CPC és la seva estructura única que pot degradar membranes virals, la qual cosa li permet ser actiu enfront d'un grup divers de virus amb embolcall (com a influença o herpes virus).

Aquest nou estudi ha estat signat pels investigadors de DENTAID Research Center, el doctor Manuel Bañó i el doctor Rubén León, i per un grup de recerca del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València, encapçalat pel professor i doctor Ismael Mingarro, que completa aquestes investigacions i explica el mecanisme de l'activitat antiviral de la molècula CPC. A l'estudi es van generar partícules pseudovirals (VLP) que mimetitzen al virus del SARS-CoV-2. Com indica el professor Dr. Ismael Mingarro, aquestes partícules contenen les quatre proteïnes estructurals del virus i tenen la grandària i la morfologia de les partícules víriques del SARS-CoV-2.

L'única diferència amb els virions del SARS-CoV-2 és que les VLP no contenen el material genètic, la qual cosa les fa no infectives. Les VLP generades van ser tractades amb CPC i es va observar com aquelles que havien estat en contacte amb el CPC eren disgregades. «La disgregació es va observar utilitzant tècniques de microscòpia electrònica, on es va poder demostrar com aquestes partícules esclaten en entrar en contacte amb el CPC», apunta el professor Mingarro. A més, els resultats demostren que el CPC disminueix significativament la integritat de les VLP de SARS-CoV-2 a una concentració tan baixa com el 0,05%. «Aquests resultats corroboren el mecanisme d'acció pel qual el Clorur de Cetilpiridini (CPC) actuaria sobre la membrana del SARS-CoV-2, produint la seva degradació», ha explicat Bañó.

Aquests resultats ajuden a confirmar el mecanisme pel qual el CPC actua sobre SARS-CoV-2, mitjançant la degradació de la seva membrana. Una confirmació més que indica que s'han d'ampliar els estudis en la cerca de potencials tractaments on els col·lutoris puguin complir un paper en la lluita contra el SARS-CoV-2. «Aquest treball explica el mecanisme pel qual el CPC pot degradar la membrana del SARS-CoV-2, i és important perquè estableix les bases per futurs experiments en els quals demostrar que l'ús de col·lutoris és una estratègia complementària per evitar la transmissió de malalties infeccioses respiratòries transmeses per virus com la grip o COVID-19», conclou Bañó.