La Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD) ha advertit que quatre dels 8 tipus de càncers diagnosticats amb més freqüència al món estan relacionats amb l’aparell digestiu, segons mostra l’informe de Les xifres en càncer 2021 de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).

Per això, FEAD, amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer, que es va celebrar divendres passat, posa de manifest la importància de promoure les mesures preventives, ja que modificar i evitar els factors de risc, a més de seguir els programes de detecció precoç, redueix la mortalitat als càncers.

L’informe de la SEOM ha calculat que dels tumors diagnosticats amb més freqüència al món, l’11,7 per cent són per càncer de mama; l’11,4% per càncer de pulmó; el 10% per càncer colorectal; el 6,7%, per càncer de pròstata; el 5,6% per càncer d’estómac; el 4,7% per càncer de fetge; el 3,1% per càncer del coll uterí i el 3,1% per càncer d’esòfag.

A més, a l’aparell digestiu hi ha els càncers de pàncrees, que en aquest cas representen el 2,6% d’incidència i estan al dotzè lloc dels tipus de tumors diagnosticats més freqüentment al món. Per tant, es considera que el 26 per cent dels tumors diagnosticats al món el 2021 són de l’aparell digestiu.

S’estima que el nombre total de càncers diagnosticats a Espanya el 2021 assoleix la xifra de 276.239, i el percentatge és més gran en homes (57,52%) que en dones (42,48%). No obstant això, al conjunt de la població, el tumor més freqüent de tots és el de còlon i recte.

«Al nostre país, l’estimació del nombre de nous casos de càncer al tub digestiu el 2021 ascendeix a 68.549 casos, dels quals 43.581 es preveuen en càncer colorectal, 8.697 en càncer de pàncrees, 7.313 en càncer d’estómac, de fetge i 2.368 en càncer d’esòfag», segons va explicar Mileidis San Juan Acosta, responsable del Comitè d’Activitats Fundacionals de FEAD.

La incidència de la pandèmia

D’altra banda, tal com s’expressa en la Xarxa Espanyola de Registre de Càncer (Redecan), «és important assenyalar que les estimacions de la incidència de càncer es realitzen a partir de projeccions realitzades amb dades dels registres de càncer de població d’anys anteriors, i utilitzant mètodes estadístics que són vàlids quan no es produeixen fenòmens que alterin significativament la capacitat diagnòstica. I la pandèmia ha estat un fenomen d’aquest tipus».

Per això, cal tenir en compte que les previsions de la incidència calculada per a l’any 2020 probablement hauran estat sobreestimacions respecte la incidència real i encara no està clar com afectarà tot això al nombre de diagnòstics de càncer corresponents a l’any 2021.

Per tant, els càlculs d’incidència que es presenten s’han d’entendre també com la incidència que hi hauria el 2021 si no hi hagués hagut factors que haguessin alterat les possibilitats diagnòstiques del sistema sanitari. «I si per a l’any 2020 es va deduir que es van diagnosticar menys càncers que els esperats, per a l’any 2021 encara no sabem quin serà l’efecte de la pandèmia», asseguren des de Redecan.

Així, es preveu que el càncer colorectal serà la segona causa de defunció per tumors al món, per darrere del càncer de pulmó, amb un 9,4%, seguit del càncer hepàtic, amb 8,3% i el de càncer d’estómac amb 7,7%.

Mortalitat més gran

A Espanya, els tipus de càncer responsables d’una mortalitat més gran estan alineats amb l’estadística mundial, ja que són el càncer de pulmó (20,3%), seguit del colorectal (14,6%). No obstant això, el tercer tipus de càncer amb més mortalitat a Espanya és el càncer de pàncrees (6,7%).

«Modificar i evitar els factors de risc, a més de la detecció primerenca i el tractament són molt importants per reduir la mortalitat», va assenyalar la doctora San Juan. I per això, des de la FEAD es vol donar visibilitat a les mesures preventives segons el Codi Europeu contra el Càncer.