L'atenció a les mares i als nounats s'ha deteriorat arran de la pandèmia de la covid-19, segons un estudi a escala europea publicat a la revista The Lancet Regional Health. A l'estat espanyol, la recerca ha estat coordinada per la investigadora de la URV Serena Brigidi, que juntament amb unes altres dotze universitats han enquestat a 21.027 dones de dotze països. L'enquesta s'ha basat en les experiències d'atenció sanitària de les participants, i els resultats apunten que les dones que han donat a llum durant la pandèmia també han patit les conseqüències de la covid-19. L'equip investigador considera que els resultats «poden tenir una importància immensa per als metges per millorar la prestació i l'experiència de l'atenció sanitària».

L'enquesta recollia diferents qüestions i, de les 21.027 dones que la van respondre, el 62% no van poder ser acompanyades a la sala de part. Gairebé la meitat, el 41,8%, va tenir dificultats per accedir a l'atenció prenatal i el 20,8% no va rebre cap tractament per alleugerir el dolor durant el part. Una última dada mostra que el 23,9% considera que no va ser tractada amb dignitat. En termes més específicament pandèmics, el 34,4% de les enquestades va informar que el personal sanitari no sempre utilitzava els equips de protecció individual, tot i que l'equip investigador ha aclarit que «probablement aquestes deficiències es devien a la falta d'aquest equipament a l'inici de la pandèmia. L'ús d'equips de protecció va millorar uns mesos més tard».

L'estudi també ha revelat diferències en l'atenció materna, depenent de cada país. Segons es recull, les dones de Croàcia, Romania i Sèrbia van aportar els estàndards de cura materns i nounats més baixos, mentre que les dones de França, Luxemburg, Espanya, Suècia i Alemanya, els més alts. La investigadora del Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, Serena Brigidi, ha posat de manifest la necessitat de «visualitzar les pràctiques violentes durant el procés d'embaràs, part, lactància materna i criança per erradicar-les». Ha afegit que aquesta mena d'estudis han de servir per «repensar el model mèdic i implementar un paradigma feminista d'atenció, formació i investigació». Després d'aquest estudi el mateix equip es troba immers en una altra investigació, posant el prisma ara en el personal sanitari, per determinar quins canvis han experimentat ells en l'atenció materna i neonatal durant la pandèmia.