Les persones que han tingut un atac de cor poden ser lleugerament menys propenses que la població general a desenvolupar la malaltia de Parkinson més endavant en la seva vida, segons una nova investigació publicada al Journal of the American Heart Association, una revista d’accés obert i revisada per experts de l’Associació Americana del Cor.
La malaltia de Parkinson és un trastorn cerebral caracteritzat per la pèrdua progressiva del moviment físic, incloent tremolors, parla lenta o arrossegada, rigidesa o rang limitat de moviment per a caminar i altres activitats físiques. No té cura i s’associa a canvis de comportament, depressió, pèrdua de memòria i fatiga.
El parkinsonisme secundari, que presenta símptomes similars als de la malaltia de Parkinson, pot estar causat per un accident cerebrovascular, medicaments psiquiàtrics o cardiovasculars, o altres malalties.
«Hem trobat prèviament que després d’un atac de cor, el risc de complicacions neurovasculars com l’accident cerebrovascular isquèmic (accident causat per un coàgul) o la demència vascular és notablement més gran, fet pel qual la troballa d’un menor risc de la malaltia de Parkinson va ser sorprenent», explica l’autor principal de l’estudi, Jens Sundboll, doctor en els departaments d’epidemiologia clínica i cardiologia a l’Hospital Universitari d’Aarhus (Dinamarca).
Segons destaca, «aquestes troballes indiquen que el risc de la malaltia de Parkinson no augmenta, almenys, després d’un atac de cor i no hauria de ser una preocupació per als pacients o un enfocament preventiu per als metges en el seguiment».
Reconeix que «no se sap si aquesta relació inversa amb el risc de la malaltia de Parkinson s’estén a les persones que han tingut un atac de cor. Per tant, vam examinar el risc a llarg termini de la malaltia de Parkinson i el parkinsonisme secundari entre els supervivents d’un atac de cor», apunta.
Els investigadors van examinar els registres de salut del Servei Nacional de Salut de Dinamarca. Van comparar el risc de la malaltia de Parkinson i el parkinsonisme secundari entre uns 182.000 pacients que van tenir un primer atac de cor entre 1995 i 2016 (edat mitjana de 71 anys; 62% homes) i més de 909.000 controls aparellats per edat, sexe i any de diagnòstic de l’atac de cor. Els resultats es van ajustar a una varietat de factors que se sap que influeixen en el risc d’atac cardíac o de malaltia de Parkinson.
Seguiment de 21 anys
Al llarg d’un seguiment continu màxim de 21 anys, després d’ajustar una àmplia gamma de possibles factors de confusió, l’anàlisi va trobar que, en comparació del grup de control hi havia un 20% menys de risc de patir la malaltia de Parkinson entre les persones que havien patit un atac de cor i un 28% menys de risc de parkinsonisme secundari entre els que van tenir un atac de cor.
«Per als metges que tracten els pacients després d’un atac de cor, aquests resultats indiquen que la rehabilitació cardíaca ha de centrar-se en la prevenció de l’accident cerebrovascular isquèmic, la demència vascular i altres malalties cardiovasculars com un nou atac de cor i la insuficiència cardíaca, ja que el risc de Parkinson sembla disminuir en aquests pacients, en comparació amb la població general», recomana Sundboll.
L’atac de cor i la malaltia de Parkinson comparteixen certs factors de risc, trobant-se un risc més gran entre els homes grans i un menor risc entre les persones que beuen més cafè i són més actives físicament. No obstant això, és interessant que alguns factors de risc clàssics per a un atac de cor -com el tabaquisme, el colesterol alt, la pressió arterial alta i la diabetis de tipus 2- estan associats amb un menor risc de la malaltia de Parkinson. En general, un nombre més gran de pacients que han patit un atac de cor fumen i tenen el colesterol elevat, cosa que podria explicar el risc lleugerament reduït de patir la malaltia de Parkinson entre els supervivents d’un atac de cor.
