La sequera i les altes temperatures que s’estan registrant aquest any han anticipat l’estació pol·línica i han elevat els nivells de contaminació, amb una gran concentració de partícules nocives a l’aire. Tot això ha anticipat l’aparició d’al·lèrgies i ha aguditzat els problemes respiratoris dels asmàtics.

Són algunes de les conseqüències del canvi climàtic que preocupen els pneumòlegs, conscients que, malgrat la nociva incidència en la salut, no es pot actuar sobre el clima ni a curt termini ni a nivell individual i cal reflexionar i prendre decisions a «altres nivells».

Així ho va explicar Marina Blanco, coordinadora de l’àrea d’asma de la Societat Espanyola de Pneumologia, que alerta sobre els efectes del canvi climàtic i en especial de la contaminació, a la qual «estudis molt potents» donen un paper important en l’asma i fins i tot alguns l’assenyalen com a causant en determinats casos.

«La contaminació és un mal per a tothom, ja que està implicada en moltes malalties cardíaques i respiratòries», destaca Blanco, que insisteix que les temperatures més elevades i la disminució de les pluges redunden en un augment de la pol·lució.

Tot això influeix en una explosió de la pol·linització dels arbres, que abans es lligava al mes de maig i que ara s’avança i genera al febrer una situació que fa uns anys no es veia i que allarga la temporada d’al·lèrgies.

En aquest sentit, María Dolores Cima, directora del Màster en Gestió Ambiental i Energètica de les Organitzacions de la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR), explica que «normalment» la pluja dispersa i alleuja la concentració de substàncies nocives, cosa que no està succeint actualment, al que se suma la concentració de pol·len típic d’aquesta època amb el de les plantes que habitualment floreixen més tard.

Segons la pneumòloga, les concentracions de pol·len generen principalment rinitis, esternuts, picor nasal, llagrimeig o conjuntivitis, símptomes que Blanco descriu com a poc greus, però incòmodes i «limitants». A més, i en un percentatge molt menor, pot descompensar un asma, comenta l’experta.

Blanco recomana no sortir a l’exterior per zones on hi ha molts arbres, principalment els que ara s’han posat de moda a les ciutats amb molta flor, cosa que genera molt pol·len. «Està molt bé que les ciutats tinguin espais verds, però el més lògic seria posar arbres que no floreixen i de fulla permanent, que no deixen una catifa i un núvol de pol·len», assenyala la pneumòloga.

Finestres tancades

També recomana romandre a casa els dies de més pol·len amb les finestres tancades, igual que han d’estar quan es viatja en automòbil, així com evitar sortir a fer esport per parcs o llocs molt pol·linitzats.

Cima apunta a una «pròxima Dana» que pot provocar una mica de pluja, però no la quantitat que es necessita per alleujar la situació, que no s’espera fins a mitjans de març. I adverteix que, encara que sempre hi ha hagut sèries de sequeres, abans estaven més espaiades en el temps.

En aquest sentit, recorda la gran sequera que va afectar Espanya entre el 1749 i el 1753, a la qual va seguir una altra dos segles més tard, entre els anys 1944 i 1946, que Cima qualifica com una de les pitjors que s’han viscut en la història. Paral·lelament, fa referència a l’esdevinguda entre el 1979 i el 1983, abans de recordar la que va tenir lloc 30 anys després entre el 2016 i el 2017, any en què es va registrar el setembre més sec del segle XXI.