Tres joves afectats per les seqüeles derivades del consum del fàrmac Depakine per les seves mares durant l'embaràs seran indemnitzats amb quantitats que van des dels 600.000 a 1.300.000 euros. Així ho recull la sentència del Jutjat de Primera Instància número 91 de Madrid del passat dijous, 17 de març, i en la qual es condemna a l'asseguradora de la farmacèutica Sanofi a indemnitzar a tres nois pels danys soferts per l'àcid valproic quan van ser gestats, tal com informen els responsables de l'Associació de Víctimes per Síndrome d'Àcid Valproic (Avisav), que han estat representats pel lletrat Ignacio Martínez.
La primera demanda a Espanya contra la farmacèutica Sanofi es va presentar l'abril de 2019, quan quatre famílies afectades per greus seqüeles a causa del consum del fàrmac Depakine durant l'embaràs van denunciar a la companyia, a la qual acusaven de "dèficit d'informació" d'un antiepilèptic comercialitzat per la companyia i al qual s'atribueixen malformacions i autisme en nens les mares dels quals s'ho van prendre durant l'embaràs. En aquest cas, la sentència condemna a indemnitzar a tres dels quatre afectats que van denunciar, ja que el tribunal estima que un dels casos ha prescrit.
El fàrmac, el principi actiu del qual és el valproat de sodi, està indicat per al tractament de l'epilèpsia i del trastorn bipolar i es comercialitza des de 1980, però fins a 2015 la farmacèutica no va advertir de les contraindicacions en l'embaràs, a pesar que existien estudis que confirmaven la relació amb malformacions en els fills, segons l'advocat que ha representat a aquestes famílies i que al seu torn porta casos com el de la talidomida i exerceix com a lletrat del Defensor del Pacient a Múrcia.
Tots els casos dels menors amb seqüeles han estat diagnosticats en la Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica de l'Hospital Verge de l'Arrixaca de Múrcia per part de l'equip liderat pel doctor Juan Antonio Ortega. Aquest especialista indicava fa uns mesos a l'Opinión de Murcia, del mateix grup editorial que Diari de Girona, que fins al moment l'Arrixaca ha diagnosticat a 25 menors amb danys provocats pel Depakine.
L'associació Avisav afirma que els efectes teratogènics del Depakine són coneguts des de l'any 1980, quan es va descriure que l'exposició intrauterina al valproat ocasionava alteracions en el tancament del tub neural (espina bífida) en els nens. "Posteriorment, diferents publicacions científiques van anar confirmant que produïa malformacions connates compatibles amb un fenotip característic denominat síndrome fetal per valproat caracteritzat per dismòrfia facial, anomalies congènites, retard en el desenvolupament, especialment en el llenguatge i en la comunicació, i diversos trastorns compatibles amb un espectre autista", apunten.
Els afectats indiquen que "després de molts anys de lluita ara, per primera vegada, aquesta sentència considera demostrada la relació causal entre el Depakine i els danys dels nois, i així mateix afirma contundentment la culpa de Sanofi".
El 2018, quan va saltar l'escàndol dels efectes que aquest medicament tenia sobre els fetus, des de la Conselleria de Salut de la Regió de Múrcia es va confirmar que mig miler d'embarassades murcianes prenia el fàrmac prohibit per a gestants.
Segons Avisav, malgrat la informació que s'oferia dels riscos del medicament, la farmacèutica Sanofi va optar per continuar la seva comercialització, sense comunicar de manera immediata tals estudis a l'autoritat sanitària (cap prova s'ha aportat referent a això); "triant així el manteniment dels seus beneficis per sobre de la seguretat sanitària de les pacients i els seus descendents".
En la sentència es detalla que "és del tot evident que en obrar d'aquesta manera l'empresa Sanofi va privar als metges prescriptors i als consumidors de la possibilitat de conèixer que el valproat sòdic causava malformacions congènites en més d'un 10% dels fills de dones que van prendre tal medicació, problemes de desenvolupament cognitiu en un 30-40% d'aquests nens, un risc de sofrir trastorns de l'espectre autista tres vegades superior al normal i cinc vegades en el cas de l'autisme infantil, com ja hem exposat. Per això, es va venir a privar als metges prescriptores de la possibilitat de substituir el valproat per un altre antiepilèptic que comportés menys riscos, quan n'hi havia".
