Una investigació ha descobert que quan les cèl·lules cancerígenes es veuen amenaçades de mort es reprogramen per salvar la vida, migren a altres òrgans del cos i estenen el càncer. Investigadors de la Universitat de Ginebra han descobert que l’experiència de mort cel·lular imminent, dins d’un tumor primari, promou l’aparició de cèl·lules que propaguen el càncer per l’organisme.
Les cèl·lules metastàsiques es formen en un tumor primari i després se’n desprenen, migren a altres òrgans, s’hi adhereixen i generen nous tumors. Aquesta propagació augmenta les possibilitats de supervivència del càncer, alhora que redueix les possibilitats de recuperació dels pacients.
La nova investigació ha revelat alguns dels mecanismes pels quals apareixen aquestes cèl·lules metastàsiques. Ha observat que, quan un pacient de càncer rep un tractament de quimioteràpia, les cèl·lules cancerígenes es reprogramen per escapar-se de la seva mort i adquireixen habilitats metastàsiques.
Això no vol dir que la quimioteràpia propagui el càncer, explica l’autor principal de la investigació, Ariel Ruiz i Altaba, Catedràtic del Departament de Medicina Genètica i Desenvolupament de la Facultat de Medicina de la Unige, ja que altres grups han observat un increment en la incidència de metàstasi després de quimioteràpia.
Afegeix que les molècules que es fan servir a la quimioteràpia indueixen la mort cel·lular, però que no totes les cèl·lules tumorals deriven en un tumor tractat d’aquesta forma. Algunes es poden salvar i reprogramar, i són les que propaguen el càncer, explica.
Tumors primaris
Presents en moltes formes de càncer, les cèl·lules metastàsiques neixen en tumors primaris i després es desprenen i migren. Després utilitzen els teixits que les envolten, els vasos sanguinis o els canals limfàtics. Pel camí, poden adherir-se a un o més òrgans, com els pulmons, el cervell, els ossos o el fetge, i formar nous tumors anomenats «metàstasi».
Estudis previs han identificat cèl·lules metastàsiques durant la migració del tumor original. També se sap que certs tractaments poden fer que apareguin. Tot i això, els mecanismes precisos del seu desenvolupament segueixen sent un misteri.
Es desconeix per què, en un moment determinat, certes cèl·lules se separen del tumor primari. El fenomen és difícil d’analitzar perquè, abans que migrin, no hi ha res dins del tumor que permeti distingir les futures cèl·lules metastàsiques d’altres cèl·lules. L’equip d’aquesta investigació aporta algunes respostes, tal com informen en un article publicat a Cell Reports. Ha descobert que l’experiència propera a la mort dins del tumor primari fa que certes cèl·lules adquireixin estats prometastàsics.
Reprogramació de cèl·lules
Aquesta experiència propera a la mort passa particularment en el context de certs tractaments destinats a privar d’energia les cèl·lules canceroses, com és el cas de la quimioteràpia. L’equip va observar que aquestes cèl·lules, que haurien d’haver mort, es reprogramen i després presenten un risc metastàtic significatiu. Aquestes cèl·lules «miracloses» les han anomenat PAME (cèl·lules pro-metastàsiques post-apoptòtiques).
Preguntat pel mecanisme que porta aquestes cèl·lules a convertir-se en metastàsiques, Ariel Ruiz i Altaba aclareix que aquesta reacció es deu a la reprogramació i l’establiment d’un ecosistema pro-metastàsic, cosa que passa de manera natural.
Aquests descobriments obren noves i prometedores vies de tractaments terapèutics que, en particular, podrien permetre prevenir la formació de «terrenys» prometastàsics generats per certs tractaments, destaquen els investigadors. Actualment, un dels criteris principals a l’hora de definir un tractament es basa en la reducció del volum del tumor.
