La metge Montse Ribas (Sant Gregori, 1969) des de petita ha sigut una dona de ciències. Recorda que tenia traça per a les matemàtiques i no sabia si estudiar això o medicina, però el fet de veure com la seva àvia es posava malalta la va fer decantar per la medicina. Després de graduar-se en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona va fer l’especialitat de família, però practicar esport amb regularitat i estar en contacte amb moltes esportistes la va empènyer finalment a la medicina esportiva. Actualment col·labora a la Clínica Salus Infimorum de Banyoles, així com a l’Hospital de Palamós i la Clínica Santa Creu i a l’Hospital de Figueres. Ribas serà una de les ponents de la Jornada Esport i Salut que Diari de Girona celebrarà el 28 d’abril a l’Auditori CaixaBank (18h) i que comptarà amb el suport de CaixaBank i com a col·laboradors principals: SportCat, Montepio Girona i la Secretaria de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat. La cita donarà als assistents les pautes per fer esport amb responsabilitat de la mà d’experts. La jornada és gratuïta però cal inscripció prèvia al portal web.

Què li recomanaria a una persona que no hagi practicat mai esport i vulgui començar des de zero?

Primer de tot cal que contacti amb el seu metge o amb algun sanitari, perquè si hi ha patologies de base cal descartar contraindicacions. La pràctica d’esport és important perquè disminueix el risc de malalties cardiovasculars, et manté l’elasticitat, etcètera. Mesures com una bona dieta i practicar exercici amb regularitat són el primer pas per combatre malalties cròniques.

Com s’eviten les lesions?

Les lesions són evitables si treballes dins el rang cardíac i escoltant el teu cos. Si no treballes a més del 100% de la teva freqüència cardíaca molta estona o sense calçat i material adequat o escalfament previ. Si fas un exercici brusc que va més de les teves capacitats i no escoltes el teu cos, aleshores és quan hi ha lesions. Cal treballar amb sensacions i amb pulsòmetre. Que sàpigues on és el teu màxim. 

Cal reivindicar que el paper del metge esportiu no s’emmarca només en l’esport. Servim per a moltes altres coses

Creu que l’esport federat ha incorporat del tot controls com les proves d’esforç?  

La majoria de l’esport federat (futbol, bàsquet, natació, etcètera) sí que ho fa. És recomanat fer proves d’esforç i en determinada edat cal anar amb una ecografia cardíaca. És cert que potser hi ha esports col·lectius que només juguen i no li donen importància al treball físic. 

Vostè ha treballat amb molts esportistes d’alt rendiment. Creu que es pot competir a alts nivells sense dolor?  

És complicat practicar esport d’elit sense dolor perquè posen el cos al límit. Se’ls hi cronifica el dolor. Els esportistes poden tenir totes les eines del món, però els calendaris els estrenyen molt i això acaba passant factura. Una professional viu de la competició i a vegades fins i tot són ells els que diuen que estan millor del que estan per tornar a competir.

Per què creu que cal reivindicar la figura del metge especialitzat en medicina esportiva?

Crec que cal reivindicar que el paper del metge esportiu no només s’emmarca en l’esport. Servim per a moltes altres coses. Fem la prescripció de l’exercici físic, per exemple, per determinar quin tipus d’exercici serveix per a un hipertens o un diabètic. Igual que un metge de família prescriu fàrmacs, un metge esportiu prescriu exercici físic.

Creu que el públic no té consciència de la feina que fan?

Penso que encara tenim la cultura que les persones vénen a fer revisions només perquè en cas contrari no poden competir. Però un metge de l’esport no només fa proves d’esforç o revisions de seguiment esportiu, també visita, per exemple, músics per lesions als dits o a les espatlles. De fet, a Terrassa hi ha una clínica de músics especialitzada a detectar patologies específiques que tenen les disciplines artístiques.