Rick R. Suárez va arribar a Espanya l’agost del 2020 per situar-se al capdavant de la filial d’AstraZeneca al nostre país. Després d’haver ocupat diferents càrrecs de responsabilitat en la companyia en l'àmbit internacional, va assumir la presidència en un moment complex, liderant la companyia en la seva feina per fer front a la pandèmia del coronavirus i, de forma paral·lela, contribuint al creixement de les diferents àrees terapèutiques. En aquest temps, AstraZeneca ha aconseguit importants avenços, generar aliances estratègiques, establir acords amb les autoritats i institucions, i incrementar en dos anys un 28% el nombre d’empleats, donant prioritat al talent, la promoció interna i l’impuls de les dones en càrrecs directius. A més, AstraZeneca a Espanya es posa al capdavant de les delegacions europees de la companyia amb el nombre més alt d’assajos clínics per ampliar l’oferta de fàrmacs innovadors que permeten millorar la qualitat de vida dels pacients. Una de les fites de les quals Suárez es mostra més orgullós en aquest període de pandèmia és l’aportació de la companyia per “salvar milions de vides” amb l’única vacuna sense ànim de lucre que ha sigut distribuïda en més de 170 països.
-¿El seu aterratge a Espanya, després de més de 20 anys d’experiència a la companyia, va ser en plena pandèmia i amb AstraZeneca en tots els mitjans de comunicació?
-Des de la meva arribada a Espanya, és impressionant la feina incansable que hem fet per consolidar el compromís d’AstraZeneca amb la salut global. Hem apostat per brindar una solució mundial per a una pandèmia mundial, a més amb una vacuna sense ànim de lucre que ha aconseguit salvar milions de vides a tot el món. Fins ara, hem aportat 31,5 milions de dosis a Espanya i més de 2.500 milions de dosis en més de 170 països, de les quals, dos terços s’han distribuït a països amb pocs recursos econòmics i ha suposat més del 50% de les donacions a través de COVAX. Aquest treball s’ha traduït en més d’un milió de vides salvades, i hem evitat més de cinc milions d’hospitalitzacions i més de 50 milions de casos.
Malgrat els grans reptes, el 2021, la nostra activitat investigadora en els diferents àmbits no només no s’ha aturat, sinó que hem posat en marxa 85 nous assajos clínics als hospitals espanyols, ocupant el primer lloc de totes les filials europees. A més, aquest any hem incrementat en un 15% el nombre de persones que formen part de l’equip d’AstraZeneca a Espanya. Ja som prop de mil empleats treballant amb el propòsit de desafiar els límits de la ciència per desenvolupar medicaments que canviïn la vida dels pacients.
-S’han complert fa pocs dies dos anys de l’inici de la pandèmia, ¿Quina valoració en fa?
-Sens dubte, en el moment en què ens trobem, la lluita contra la pandèmia és una de les grans prioritats que tenim tant les companyies farmacèutiques com tots els que formem part de l’ecosistema de la salut. Des del primer moment hem tingut clar que un problema sanitari mundial requereix una suma d’esforços i de múltiples enfocaments. I per això, hem treballat de forma col·laborativa i des d'una perspectiva global per reduir la propagació del virus i protegir els més vulnerables. A més de la nostra vacuna, hem contribuït amb la primera combinació d’anticossos per a la profilaxi prèvia a l’exposició i prevenció de la Covid-19 per a persones amb la immunitat compromesa, que suposen al voltant del 2% de la població. I és que, malgrat els grans avenços en la vacunació, continua sent necessari prendre mesures preventives, especialment per a aquest tipus de pacients, que presenten un risc més gran en cas d’infecció. Amb això també contribuïm a prevenir l’evolució viral i l’aparició de noves variants. L’estratègia d’acords publicoprivats d’AstraZeneca durant la pandèmia és replicable a totes les àrees terapèutiques en què treballem.
-AstraZeneca té un dels 'pipelines' més potents de la indústria en aquests moments, ¿en quines àrees treballen i quines són les seves apostes més innovadores?
-Tenim 177 projectes en desenvolupament clínic i comptem amb 25 molècules en fases avançades d’estudi. Continuarem aportant innovació en àrees estratègiques, com l’oncologia, amb significatius avenços en l’abordatge del càncer de mama, de pulmó, d’ovari, de pròstata i algunes neoplàsies hematològiques durant els pròxims anys. També desenvolupem importants solucions que ajudaran a transformar el tractament de les malalties respiratòries com l’asma i la MPOC, en gran augment entre la població, així com malalties immunològiques com el lupus. Recentment, hem incorporat a la nostra àrea de vacunes dos tractaments per a patologies pediàtriques i l’any passat va acabar l’adquisició d’Alexion, amb la qual cosa vam incorporar el camp de les malalties estranyes al nostre portafolis. D’aquesta manera, despleguem la nostra presència en un àmbit tan important com el de les malalties estranyes i treballem conjuntament la nostra experiència combinada en immunologia i medicaments de precisió.
-¿La col·laboració publicoprivada s’ha convertit en un aspecte fonamental per garantir l’equilibri del sistema sanitari?
-A AstraZeneca concebem la salut com un desafiament global al qual hem de fer front des de la innovació i la col·laboració entre tots els àmbits, tant públics com privats. No és nou per a nosaltres, però la pandèmia ha fet molt patent que aquesta mentalitat és imprescindible si volem aportar solucions que tinguin un impacte real. I un dels exemples més clars que tenim és el nostre històric acord amb la Universitat d’Oxford, que ens va permetre desenvolupar, produir i distribuir una vacuna capaç de fer front a la pandèmia en temps rècord.
Des de la col·laboració entre tots –administracions públiques, societats científiques, associacions de pacients i institucions– hem d’impulsar conjuntament la necessària transformació de l’atenció sanitària al llarg de tota la cadena, és a dir, des de la prevenció fins a l’optimització del procés assistencial. És molt important que es mantingui aquest esperit de cooperació entre tots per sortir de la greu crisi de salut provocada per la pandèmia i fer front a nous reptes.
-Recentment han anunciat un canvi en la direcció de Recursos humans a Espanya. ¿Com afronta AstraZeneca els reptes en igualtat, inclusió i la diversitat?
-Així és, hem incorporat Carla Ruiz, com a nova responsable de recursos humans. La Carla estava amb nosaltres des del 2018 i la nostra actual filosofia aposta, sobretot, pel talent i la promoció interna, al mateix temps que també tenim molt en compte la igualtat i també la inclusió respecte a la diversitat. Considerem molt necessària la presència de dones en els òrgans de decisió i direcció.
Per a l’èxit d’una empresa és molt important la diversitat i la inclusió perquè un equip és més competitiu i creatiu quan està integrat per persones que pensen de manera diferent i existeix un entorn on s’acullen i valoren els diferents punts de vista sigui quin sigui el seu gènere, raça, religió, educació, edat o orientació sexual. Soc un membre orgullós i proactiu de la comunitat LGBTIQ. He desenvolupat un paper actiu en la implantació d’iniciatives per fomentar una cultura d’obertura i acceptació dins d’AstraZeneca, que sempre ha actuat de forma totalment favorable.
-El compromís amb la sostenibilitat és un altre dels pilars fonamentals de la companyia, ¿com l’estan portant a terme?
-A AstraZeneca integrem dins de la nostra missió la forta connexió que existeix entre la salut de les persones, el planeta i el sector en el qual operem, i, per això, estem potenciant la nostra feina en termes de sostenibilitat amb el propòsit de ser una part activa del canvi necessari per garantir un futur saludable. Ens hem compromès a eliminar les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels nostres centres i flotes per al 2025, i a tenir una petjada de carboni negativa en tota la nostra cadena de valor per al 2030, accelerant el nostre programa de descarbonització una dècada.
-¿Quines reflexions i aprenentatges extreu d’aquests dos anys a la presidència a AstraZeneca i com es planteja el futur?
-Han sigut mesos verdaderament intensos i crec que, després d’una pandèmia mundial com la que estem vivint, la innovació i la col·laboració han sigut les dues palanques que n’han sortit reforçades. Hem après la necessitat d’assumir més riscos, ser valents i implacables en la recerca de la ciència. També, n’hem extret importants aprenentatges que ens fan enfocar el futur des d’una perspectiva molt més oberta, més col·laborativa i més global.
