L’estudi també fa referència al trànsit a les principals ciutats on es registren diàriament un gran moviment en el trànsit i en la mobilitat per carretera. Així, segons consta les dades recollides a les ciutats catalanes, Sabadell i Terrassa se situen entorn el 78%, a Badalona el 72,4% o a l’Hospitalet el 75,4%, per citar alguns exemples. A Lleida i Tarragona el percentatge de població exposada a nivells perjudicials de soroll baixa a 65,9 i 77,2%, respectivament. Concretament, l’exposició al soroll del trànsit rodat s’ha estimat utilitzant els mapes de soroll elaborats pels països i les ciutats en virtut de la Directiva europea sobre el soroll ambiental o disponibles en fonts locals. En aquells casos en què les ciutats d’un país no disposaven de dades, s’ha desenvolupat i aplicat un model predictiu per a estimar l’exposició al soroll del trànsit rodat. L’estudi sobre l’impacte del soroll generat pel trànsit rodat s’emmarca dins del projecte ‘Càrrega de mortalitat a Europa’, que ha publicat prèviament rànquings de mortalitat atribuïble a contaminació atmosfèrica i a espais verds, respectivament, en ciutats europees.
Cada cop hi ha més opinions d’experts que alerten del perill que significa les altes concentracions de contaminació per culpa del trànsit de vehicles. I si durant la pandèmia els nivells es van rebaixar ara la situació ha tornat a ser com abans. La mobilitat privada gairebé ja ha tornat a nivells pre-pandèmics, però el transport públic continua significativament per sota de les xifres del 2019. I a l’àrea de Barcelona és on més es pateix aquesta situació. Un institut de recerca de la UAB que supervisa informes de mobilitat encarregats per l’ATM, alerta que la majoria de la mobilitat laboral continua fent-se amb vehicle privat.
