«L’altre dia estava sopant amb uns amics en un restaurant, tranquil·lament i de sobte em vaig començar a trobar molt malament: tenia sensació d’ofec, el cor bategava molt ràpid, suava i sentia formigueig a les extremitats. El primer que vaig pensar és que m’anava a desmaiar o que estava a punt de patir un infart. Em van portar a Urgències i després de diverses proves exploratòries, em van diagnosticar una crisi d’ansietat».
Aquestes són les paraules que sovint ens trobem en una consulta psicològica, la descripció d’una crisi d’ansietat però que la persona que l’ha patit no l’ha identificat com a tal i que sovint ha confós amb altres patologies mèdiques.
En l’actualitat i després de dos anys de pandèmia mundial, cada cop ens trobem més situacions semblants, en les que una persona que aparentment està bé, però que de sobte mostra una simptomatologia ansiosa inesperada. La veritat és que la situació actual que vivim, ens ha portat a situacions límit que molt sovint, per culpa d’anar amb pilot automàtic, tendim a normalitzar i a seguir endavant sense prestar-hi atenció, creant així, sense ser-ne conscients, un «caldo de cultiu» ideal per l’ansietat, l’estrès i les crisis d’ansietat.
Què és una crisi d’ansietat?
Una crisi d’ansietat es caracteritza per la presència sobtada d’una por o malestar intens sense motiu aparent. Aquesta por ve acompanyada d’unes sensacions físiques desagradables, les més comunes de les quals són: palpitacions, sensació d’ofec, dolor al pit, mareig i sensació d’inestabilitat, sudoració, formigueig, nàusees i molèsties abdominals, por de morir, i por de perdre el control, entre altres. Aquests símptomes, s’inicien de manera brusca i aconsegueixen la seva màxima expressió als 10 minuts. Quan les crisis d’ansietat apareixen de manera repetitiva, és quan parlem de trastorn de pànic.
Les crisis d’ansietat, no tenen una única causa. Poden ser diverses i fins i tot a vegades, passen inadvertides. Precisament, les crisis són molestes, entre altres, perquè sorgeixen sense que hagi d’existir un motiu aparent. Les crisis, poden aparèixer davant qualsevol canvi en les sensacions corporals que la persona detecti i que li causin preocupació.
Una vegada s’ha patit una crisi, augmenta notablement la por de patir una altra, la qual cosa provoca que estiguem més atents a qualsevol canvi corporal, la qual cosa augmenta a la vegada, la probabilitat de tenir més crisi.
En una crisi d’ansietat, el sistema d’alarma de la por es posa en marxa quan no hi ha un perill real, generant uns símptomes que causen malestar. Així doncs, s’entra en un cercle viciós que provoca sensacions corporals desagradables però «NO PERILLOSES,» així com uns pensaments catastròfics sobre el que pot succeir.
La importància dels pensaments
Com veiem el que provoca que el cercle vagi girant, és la mala interpretació de les sensacions corporals normals, sobretot d’aquelles relacionades amb l’ansietat i l’estrès.
Posarem un exemple: si estem travessant el carrer i de sobte veiem un cotxe que s’acosta a tota velocitat, el nostre cervell interpreta aquesta situació com a perillosa, amb la qual cosa activarà tots els recursos necessaris perquè pugui arribar a temps a la vorera.
Com? Accelerant la taxa cardíaca, incrementant el ritme de la respiració, tibant els músculs, entre altres. Quan arribem a la vorera i hàgim superat el perill, probablement sentirem: palpitacions, sudoració, tensió muscular, sensació d’ofec…és a dir, els mateixos símptomes o semblances, als de les crisis. La diferència? La interpretació que realitzem dels símptomes, i la por al fet que ens portin a una cosa dolenta: infart, desmai, etc...
En les crisis, com els símptomes no estan «justificats» i apareixen sense cap causa aparent, ens espanten i posen en marxa tot aquest procés.
Com més negativament interpretem els símptomes, més malestar sentirem, i més conseqüències negatives tindran a nivell emocional (inseguretat en un mateix, augment de dependència), i conductual (evitant situacions per la por al fet que es generin crisi, i necessitat d’anar acompanyats, etc…).
Què puc fer?
ITAE PSICOLOGIA és un centre especialitzat en ansietat i estrès, i saben que la gestió de les crisis d’ansietat no és una tasca fàcil, i requereix d’un bon tractament especialitzat en la majoria de les ocasions.
No obstant això, el primer pas per a aconseguir controlar-les i erradicar-les, és ser conscient del paper que juga la mala interpretació dels nostres símptomes físics, és a dir, de la lectura amenaçadora que fem d’ells en l’inici i el manteniment de les crisis d’ansietat. Sabem que per a vèncer la por als símptomes, ens hem d’exposar a ells, i comprovar que, en realitat, si no els mal interpretem i els veiem com el que són (símptomes que, encara que desagradables, inofensius), la nostra alarma de la por no tindrà cap motiu per a encendre’s i, per tant, se n’aniran en menys del que pensem.
