Amesura que anem fent anys, les nostres capacitats, tant físiques com cognitives, van minvant de forma inevitable. D’aquí la necessitat d’exercitar-nos física i mentalment des de la prevenció.

Hem assumit que cal realitzar regularment algun tipus d’activitat física per prevenir malalties i millorar la nostra salut en general. Però encara hem de prendre consciència de la necessitat d’exercitar el cervell, ja des de la maduresa, per prevenir malalties neurodegeneratives i mantenir-lo en òptimes condicions. No cal esperar a ser grans per començar!

Però, com podem exercitar el cervell de forma eficaç? El declivi de les funcions cognitives associades a l’edat es pot compensar mitjançant l’estimulació cognitiva. Si estimulem la ment regularment de forma preventiva aconseguirem ampliar la nostra reserva cognitiva, cosa que ens permetrà suplir possibles mancances.

És a partir dels 40-50 anys quan comencem a detectar certes errades de memòria que ens poden arribar a preocupar però que, en principi, podem compensar amb exercitació. El fet de posar-nos a prova resolent determinats exercicis d’estimulació cognitiva segurament ens constatarà que necessitem «despertar» la nostra ment.

En moltes ocasions, l’ombra del possible patiment d’alguna malaltia degenerativa ens pot introduir en l’estimulació cognitiva. Solem iniciar-nos en aquest mon resolent sudokus, mots encreuats o amb algun joc de moda, com el paraulògic. Dediquem un cert temps per resoldre petits reptes segons les nostres habilitats. I si ens resulta gaire complicat, o hem de dedicar-li gaire estona, probablement abandonarem la tasca. Per estimular adientment el cervell és molt recomanable exercitar totes les àrees cognitives, és a dir, la memòria, l’atenció, el llenguatge, el raonament i el càlcul, entre d’altres. No limitar-nos a treballar només allò que ens agrada i ens referma. És important que hi hagi varietat en l’estimulació per aconseguir una efectivitat i evitar que el cervell s’acomodi. El fet de realitzar només un mateix tipus d’exercicis ens dona la falsa sensació d’estar exercitant el cervell correctament.

Tanmateix, caldrà diferenciar si l’estimulació és preventiva o rehabilitadora, és a dir, si la fem quan ja tenim alguna mancança. Quan aquest sigui el cas s’haurà d’intensificar la dedicació. En ambdós casos, però, serà important la continuïtat, integrar-la com a hàbit.

Com a última pauta, el nivell de dificultat dels exercicis que resolguem ha d’estar en consonància amb les nostres capacitats cognitives. En general, ens han de suposar cert esforç, ni massa fàcils, ja que perdrem l’interès, ni massa difícils, ja que ens generaran frustració i els deixarem de fer. És més important fer l’esforç que realitzar l’exercici correctament.

Així, generant hàbits saludables relacionats amb l’exercitació de la nostra ment, mitjançant l’estimulació cognitiva, aconseguirem reforçar les nostres connexions neuronals i millorarem la nostra qualitat de vida.