Des que es va iniciar a Espanya l’èxode rural i vam abandonar de forma massiva el nostre lloc a la muntanya per habitar les ciutats, l’ésser humà ha anat desconnectant de forma progressiva de la naturalesa.

Hem deixat d’estar units a aquesta part de la nostra existència i ara la investigació ve a demostrar que, més enllà d’unes bones vistes, el contacte amb la naturalesa i els banys de bosc –una activitat originària del Japó, amb gran tradició en diverses cultures del món–, redueixen l’estrès i aporten una infinitat de beneficis lligats, especialment, a la salut psicològica.

A partir de l’explosió de la pandèmia de coronavirus i dels obligats confinaments, molts han sigut els que han decidit tornar als orígens i refugiar-se a la muntanya. Deixar enrere la ciutat i recolzar-se en les facilitats tecnològiques del teletreball per emprendre una nova vida envoltats de naturalesa.

Aquesta forma de tocar el pirandó ara està recolzada per la ciència com una manera de lidiar millor amb l’estrès i l’ansietat generada per la pandèmia o altres causes: “Pensar en el món natural d’una manera interconnectada i harmoniosa correspon a una millor salut psicològica”. Són paraules de Brian W. Haas, professor associat al Programa de Ciències del Cervell i del Comportament a la Universitat de Geòrgia, als Estats Units, i autor principal de la investigació que confirma els efectes positius de la naturalesa en la nostra lluita diària amb la Covid-19.

La naturalesa redueix l’estrès i l’ansietat

L’equip d’investigadors de la Universitat de Geòrgia es va proposar com a objectiu valorar i quantificar la relació que existia entre la nostra salut psicològica per culpa de la pandèmia de coronavirus i la influència que hi té la nostra connexió amb la naturalesa. Per aconseguir-ho van posar en marxa anàlisis tant als Estats Units com al Japó per mesurar l’impacte que la Covid-19 està tenint sobre les nostres vides.

L’estudi abraçava des dels nivells d’estrès i ansietat dels subjectes, fins a l’efecte que la crisi havia tingut sobre els seus ingressos i els seus llocs de treball, i el grau de connexió que tenien cadascun d’ells amb la naturalesa.

El més destacat d’aquesta investigació és que aquells subjectes que tenien més connexió amb la naturalesa reflectien nivells d’estrès menors que els que no hi estaven en harmonia. “Aquesta és una gran lliçó, es tracta d’un moment en el qual hem de començar a apreciar realment que qüestions com la nostra relació amb la naturalesa sí que importen i tenen un impacte en coses més tangibles com la nostra salut mental, que sovint oblidem”, diu Fumiko Hoeft, professora de ciències psicològiques i directora del Centre d’Investigació d’Imatges Cerebrals de la Universitat de Connecticut.

Relació de dominació sobre el planeta?

A l’haver contraposat en l’estudi subjectes de dues cultures tan diferents com la nord-americana i la japonesa, quan la investigació va baixar al detall sobre la manera de relacionar-se amb el medi ambient va descobrir diferències entre els uns i els altres. Per als habitants dels Estats Units la seva relació amb l’entorn on viuen es basa en la dominació. Majoritàriament consideren que “han de ser ells els que haurien de ser els amos de la naturalesa”.

Doncs bé, segons l’estudi, és aquest grup de persones els que estan patint més que cap altre els efectes de la pandèmia a nivell psicològic i d’estrès. Tot al contrari que al Japó, on la relació dels seus ciutadans amb la naturalesa no té res a veure amb la dominació, sinó més aviat amb la vida en harmonia formant-ne part. Tant és així que en japonès existeix una expressió coneguda com a Shinrin-Yoku, que traduïda significaria una cosa així com bany de bosc, i que segons els investigadors “té un impacte real en la salut psicològica de la població. Hi ha veritat científica darrere de la seva pràctica”.

Insisteix Hass que la seva investigació està “mostrant de manera molt convincent i amb dades empíriques que durant un moment tan difícil com el d’ara és important fer aquest tipus de coses per mantenir en perfecte estat la nostra salut psicològica”.

La tècnica del Shinrin-Yoku o banys de bosc

Aquests banys del bosc típics de la tradició japonesa han anat creixent des del 1982 quan el govern del país i les seves autoritats sanitàries van començar a recomanar les passejades pels seus paratges naturals com a manera de combatre l’estrès laboral, basant-se en els beneficis que tenen per a la salut a diversos nivells. 

Aquest art mil·lenari, que prové del budisme, aposta per reintegrar-nos en la naturalesa a través dels cinc sentits. El fet de reconnectar amb la naturalesa, fer-ho en silenci, i deixar enrere els impactes constants als quals ens veiem sotmesos, i més ara lidiant amb la crisi de la Covid-19, ajuda a fer que augmenti la sensació de tranquil·litat com a conseqüència de la baixada de la nostra tensió arterial, que a més comportarà beneficis per a la nostra salut cardiovascular. 

Es tracta de caminar durant alguns quilòmetres per la naturalesa, fer-ho en silenci i deixant-nos imbuir pel que se’n desprèn. Per una part, les plantes alliberen una sèrie de components volàtils que beneficien la nostra salut. Per una altra, redueix la concentració a la nostra saliva de cortisol, hormona associada a l’estrès i l’ansietat. Això sí, per beneficiar-se d’aquests efectes no n’hi ha prou amb una caminada ràpida: els especialistes consideren que el mínim per obtenir els seus beneficis és almenys tot un matí o una tarda a la setmana. Un altre requisit imprescindible és apagar el mòbil per a una completa desconnexió.

Interactuar amb la naturalesa, té recompensa

Tal és el benefici, que cada any acudeixen més de quatre milions de japonesos a les sessions de Shinrin-Yoku que es realitzen en els 48 centres oficials que té repartits pel país l’Agència Forestal del Japó. “Durant la nostra evolució hem estat el 99% del nostre temps en entorns naturals. Les nostres funcions fisiològiques encara estan adaptades al medi natural i per aquest motiu els sentiments de benestar i confort que experimentem estan gairebé sempre relacionats amb aquest tipus d’entorns”, destaca Yoshifumi Miyazaki, antropòleg fisiològic i vicedirector de Chiba University’s Center for Environment, Health and Field Sciences del Japó fins a l’any 2018. Mizayaki, que segueix lligat professionalment a aquesta institució, va investigar el 2004, en més de 600 subjectes, com els que disfrutaven d’aquests banys de bosc havien aconseguit disminuir “l’hormona cortisol, que s’encarrega de regular els nivells d’estrès, en un 12,4%; l’activitat del nervi simpàtic en un 7%; i la pressió sanguínia en un 1,4%”.

La investigació va arribar a la conclusió que entre els que practicaven de manera continuada el Shinrin-Yoku s’experimentava una reducció del 6% en el nombre d’infarts. En un país com el Japó on es va encunyar fa dècades el terme 'karoshi' per definir les morts per excés de feina, la naturalesa els ha permès recuperar l’equilibri i ara, en aquest temps complex i estressant, estan tenint un avantatge competitiu.