Explica la dietista d’Oviedo Paula Barros que el dejuni intermitent, és a dir, prescindir dels àpats per períodes, més curts o més llargs, es fa des de temps immemorials i que en algunes cultures, com en la musulmana, és senya d’identitat.
Ara que s’ha convertit en una de les estratègies de moda per perdre pes, repassem els punts forts i els riscos d’aquest mètode que no s’hauria de seguir mai sense consultar abans amb un especialista i sense tenir “molt clar” que no és una dieta d’aprimament.
Així ho veuen tres especialistes
El dejuni intermitent és, segons Barros, “voluntari i controlat per un període de temps determinat i preestablert”. La també dietista i nutricionista asturiana Susana Sánchez, afegeix que el que proposa és “alternar períodes d’ingesta amb períodes de dejuni, però sempre de forma estructurada”. I la naturòpata amb consulta a Avilés i Gijón, Eva Cánovas, destaca que no és cap altra cosa que administrar el consum d’aliments. “El seu origen no és clar, però el refranyer popular ja recull la dita Esmorza com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre”.
La ciència atribueix beneficis a aquest control en la ingesta, però també hi ha contraindicacions i és una fórmula “perillosa si no es fa de forma adequada”, adverteix Susana Sánchez. A parer seu, la documentació científica “parla del dejuni intermitent com a molt bona eina per millorar la salut de la població”. Al mateix temps, “falta desenvolupar més investigació en pacients”, i totes aquelles persones amb una relació “dolenta” amb el menjar haurien de rebutjar aquesta pràctica. “La conclusió final és que no només influeix en la salut la quantitat i qualitat dels aliments que prenem, sinó també la freqüència i el moment del dia que els ingerim”, indica.
Efectes positius
Per a Paula Barros, el dejuni intermitent és beneficiós si es té en compte que fa perdre greix corporal per una disminució de la ingesta de calories. Això sí, adverteix, “sempre que hi hagi un bon control sobre la gana, perquè aquesta eina ha de ser utilitzada per la persona adequada i en el moment adequat; si no és així, podem aconseguir l’efecte rebot”.
No només influeix en la salut la quantitat i qualitat dels aliments que prenem, sinó també la freqüència i el moment del dia que els ingerim. L’efecte positiu més evident és que redueix la resistència a la insulina i disminueix els nivells d’aquesta hormona en sang, comenta Sánchez. Barros, per la seva part, afegeix una llarga llista:
- Facilita l’ús del greix com a combustible.
- Disminueix els triglicèrids.
- Millora la pressió arterial.
- Augmenta el metabolisme a curt termini.
- Prevé malalties coronàries.
- Afavoreix la flexibilitat metabòlica.
- Redueix la inflamació crònica de baix grau moltes vegades present.
- Enforteix el sistema immune.
- Ajuda a diferenciar entre gana real o fisiològica i emocional.
Eva Cánovas afegeix que el principal motiu pel qual el dejuni intermitent ha guanyat adeptes és perquè permet fer real l’objectiu de perdre pes: “Imposa un dèficit calòric que a mitjà termini es veu reflectit en la bàscula. No obstant, he de subratllar que aquesta baixada de pes podria aconseguir-se igualment seguint qualsevol altra dieta hipocalòrica”. No obstant, amb l’alimentació, estils i modes sempre s’ha d’estar alerta.
Efectes adversos
Susana Sánchez destaca que “com moltes altres dietes miracle mal pautades, el dejuni intermitent pot tenir diversos efectes secundaris”. Ella apunta mals de cap, restrenyiment i falta d’energia. I Paula Barros n’hi suma alguns altres: “Si no es fa bé poden aparèixer cefalees i marejos associats a la baixa ingesta d’energia i glucosa, irritabilitat i ansietat, dificultat de concentració, trastorns del son i alimentaris, deshidratació, carències nutricionals i hipoglucèmies”. Tot plegat a causa que moltes vegades, a més, s’associa la pràctica del dejuni intermitent a una dieta cetogènica mal dissenyada.
No és apte per a tots
Aquest tipus de dejunis estan desaconsellats, segons Susana Sánchez, per a persones que estan en baix pes, dones que alleten o embarassades i pacients amb trastorns alimentaris o diabètics que requereixen insulina.
Paula Barros tampoc ho proposaria a persones amb mala relació amb el menjar (“amb ansietat, que piquen alguna cosa amb freqüència, falta de control d’impulsos, fartaneres, autocàstigs després d’excessos, pensament tot o res…”), insomni o molt controladores del seu pes.
La nutrició és una ciència, no un joc
Les nutricionistes consultades adverteixen que no s’ha de fer res sense consell professional. És molt important acudir a un especialista en cas de desitjar iniciar una dieta o seguir un mètode del qual es parla molt en xarxes socials o es posa de moda. També convé no fixar-se en el resultat d’altres persones perquè cada metabolisme és diferent. “Crec que estem donant un enfocament massa sensacionalista al tema de l’alimentació”, destaca Paula Barros. No obstant, “la nutrició no és una opinió, és una ciència. La persona que necessiti guanyar salut, que desitgi prevenir l’aparició de malalties mitjançant l’alimentació, haurà de treballar enfocada en el canvi d’hàbits i no esperar pastilles màgiques”, destaca.
“Deixar de menjar no educa. S’ha d’aprendre a mantenir una dieta saludable, planificar els menús i procurar realitzar la rutina dels cinc àpats al dia, controlant les quantitats”
Eva Cánovas adverteix que no existeix cap dieta universal. “Una que sigui efectiva i saludable ha d’ajustar-se a cada persona i a les seves necessitats; la salut és el nostre més preat tresor i el nostre deure és cuidar-la mitjançant una alimentació equilibrada i uns hàbits de vida saludables”, insisteix.
I Susana Sánchez aclareix més dubtes: “Jo sempre faig èmfasi en el fet que deixar de menjar no educa; s’ha d’aprendre a mantenir una dieta saludable, planificar els menús i procurar realitzar la rutina dels cinc àpats al dia, controlant les quantitats”. Un altre mantra addicional hauria de ser menjar a poc a poc i practicar esport.
I una recomanació que es repeteix: consultar l’especialista. “Cada persona és lliure de decidir com vol alimentar-se; com a professional de la nutrició he d’aconsellar que si es decideixen per aquesta o per qualsevol altra opció ho facin sota la supervisió d’un professional”, apunta Eva Cánovas, sempre amb el desig que res del que es faci aporti patiment físic o psicològic.
