Un equip de científics espanyols ha identificat el primer cas de covid-19 en una llúdriga de riu eurasiàtica (Lutra lutra), localitzada prop d'un embassament a la Comunitat Valenciana. Els investigadors, que atribueixen el contagi al probable contacte amb aigües residuals contaminades, insisteixen en la necessitat d'establir un sistema de vigilància d'aquest coronavirus en mustèlids silvestres, atès que podrien convertir-se en reservoris del virus.
La troballa suposa el primer cas de detecció del virus en aquesta espècie salvatge a nivell mundial, i acaba de publicar-se en la revista científica internacional ‘Frontiers in Veterinary Science’.
La detecció del virus es va realitzar mitjançant dos tipus de proves PCR diferents en ARN extret de la nasofaringe de l'animal mitjançant hisop i del teixit pulmonar i de ganglis limfàtics mediastínics. Les mostres corresponents a dues llúdries addicionals de llocs distants van donar negatiu en assajos idèntics.
La recerca, realitzada per científics de la Universitat CEU Cardenal Herrera (CEU UCH) de València, l'Institut de Biomedicina de València (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha confirmat l'origen humà d'aquest contagi, encara que la procedència inicial d'aquesta malaltia infecciosa emergent, probablement, és animal.
Els animals han estat involucrats en els tres brots coneguts de síndromes respiratòries greus per coronavirus, registrats en els anys 2005, 2012 i 2019. La naturalesa pandèmica del brot de SARS-CoV-2 augmenta la probabilitat d'infeccions d'origen humà en espècies animals susceptibles que, per tant, podrien convertir-se en hostes virals secundaris i fins i tot en reservoris de malalties.
Contacte amb aigües contaminades
Consuelo Rubio, investigadora principal del Grup en Virologia Molecular de la CEU UCH i coautora del treball, ha assenyalat que en la seqüenciació del virus, es van descobrir canvis que ja havien estat identificats en mostres de pacients humans, “la qual cosa apunta a l'origen humà del virus detectat en aquesta llúdriga silvestre, encara que la seva combinació específica era diferent”.
“El contagi podria haver-se produït per contacte amb aigües residuals contaminades amb el virus presents en la zona fluvial habitada per la llúdriga”, ha afegit Rubio.
Aquest mateix equip d'investigadors també va detectar al maig de l'any passat dos casos positius de coronavirus SARS-CoV-2 en visons americans silvestres, en dos rius de la província de Castelló. Aquests van ser els primers casos a Europa del virus en animals silvestres, que no havien estat en contacte directe amb persones infectades.
Ja llavors, en l'article publicat en la revista ‘Animals’, els investigadors van plantejar el possible origen del contagi per contacte d'aquests animals de vida aquàtica amb aigües residuals contaminades en àrees fluvials.
“Diferents espècies animals han estat involucrades en els tres brots de síndrome respiratòria aguda causats per altres coronavirus en epidèmies anteriors. Però en relació amb la pandèmia de SARS-CoV-2, les nostres troballes en exemplars tant de visons com de llúdria posen en relleu la necessitat és establir un sistema de vigilància d'aquest coronavirus en mustèlids silvestres”, comenta Rubio.
“Això permetria avaluar el risc que aquests animals puguin convertir-se en reservoris del SARS-CoV-2, donant lloc a noves mutacions del virus que puguin tornar a contagiar a humans o a altres espècies silvestres en cas de contacte amb mustèlids contagiats”, conclou.
Infeccions de visó a humà
En la seva anterior recerca, aquest equip de científics espanyols havia ressaltat que a més dels casos confirmats d'infecció d'humà a visó, també hi ha suggeriments que es produeix una infecció de visó a humà.
“Fins avui, s'han informat infeccions de visons només en granges de pelleteria, a excepció d'un visó salvatge (Neovison vison) infectat que vivia en llibertat prop d'una granja de pells d'Utah, als Estats Units, la qual cosa suggereix una via de transmissió de les granges als visons salvatges”, van detallar en el seu informe.
Els investigadors informaven llavors de la detecció de coronavirus en dos dels tretze visons americans salvatges que havien analitzat, després de ser atrapats durant una campanya de parany d'espècies invasores.
“Van quedar atrapats en llits de rius en àrees rurals escassament habitades conegudes per albergar poblacions autosuficients de visons salvatges. La granja de pells més pròxima està a uns 20 quilòmetres”, apuntaven els especialistes.
En aquells casos l'ARN del SARS-CoV-2 es va detectar mitjançant proves PCR de dos passos en els ganglis limfàtics mesentèrics dels animals, i es va comprovar que es corresponia amb seqüència de Wuhan, la primera coneguda de covid-19.
Les infeccions experimentals han revelat diferents nivells de susceptibilitat entre diverses espècies i famílies animals. Així, els ocells de corral no són susceptibles i els porcs o el bestiar han mostrat una baixa susceptibilitat, mentre que els felins i els mustèlids sí que són vulnerables al contagi.
Propagació en animals
La propagació del SARS-CoV-2 en vastes poblacions humanes a tot el món ha donat lloc a informes de transmissió a animals que viuen en estreta associació amb persones infectades. De fet, a més d'en visions americans, la covid s'ha detectat en gats domèstics i de carrer (Felis silvestris catus), en tigres ( Panthera tigris) i lleons (Panthera llegeixo) de zoològics, i en fures domèstiques (Mustela putorius furo).
Els brots en visons americans de granja han estat particularment comuns. Es van informar inicialment als Països Baixos i després en diversos altres països europeus (Dinamarca, França, Grècia, Itàlia, Lituània, Polònia, Espanya i Suècia) i a Amèrica del Nord (el Canadà i els Estats Units), aparentment a conseqüència del contacte amb treballadors infectats.
Per a evitar la possible propagació del virus als humans, en alguns d'aquests països es van realitzar matances massives de visons de granja infectats.
El visó americà és una espècie exòtica al continent europeu capaç de colonitzar nous entorns i desplaçar a espècies en perill crític, com el visó europeu (Mustela lutreola), o de depredar al vulnerable excés pirinenc (Galemys pyrenaicus) i al campanyol d'aigua del sud (Arvicola sapidus). Així, s'inclou en el Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, i està subjecta a erradicació mitjançant paranys i sacrifici.
Informe de referència: https://www.frontiersin.org/articles/10.3389/fvets.2022.826991/full
