La 'síndrome de la cara buida' ha posat en alerta a psicòlegs i pedagogs, que perceben en els adolescents un sentiment d'inseguretat a treure's la mascareta perquè els ajuda a estar més còmodes en «el seu jo» i «temen ser rebutjats o no ser acceptats de la mateixa manera pels seus iguals, que són tan importants per ells». Així ho explica en una entrevista amb Efe la directora de la Fundación Nuevas Claves Educativas y Máster en Orientación Familiar de la Universidad Internacional de La Rioja (UNIR), María Campo Martínez, qui analitza l'impacte que treure's la mascareta «està suposant en l'autoestima dels més joves» i com abordar-lo per professionals i pares.

La 'síndrome de la cara buida' el pateixen, sobretot, els adolescents, als qui, a l'inici de la pandèmia, relata, «va costar sensibilitzar de la necessitat d'utilitzar la mascareta davant de la covid-19 perquè pensaven, per rebel·lia, que no tenien perill de contagi». En vigília de retirar-se la mascareta en interiors excepte en centres sanitaris, sociosanitaris i el transport públic, una mesura que aprovarà demà el Consell de Ministres, psicòlegs i pedagogs «apreciem un temor en els adolescents i més joves a retirar-la dels seus rostres», explica aquesta especialista des de la seva experiència professional.

Durant la pandèmia, la mascareta en l'adolescència ha suposat «una barrera més, de les que molts joves tenen per poder cobrir o tapar possibles canvis físics que pateixen», com el brot de l'acne, el borrissol en la cara o l'aparell d'ortodòncia, uns canvis que «els costa tant assumir i que la mascareta, d'alguna forma, ha servit per cobrir». D'un altre costat, també subjau l'aspecte emocional o més psicològic, ja que «molts adolescents, a aquesta edat, estan creant la seva identitat, reconeixent el seu interior i acceptant-lo», i «als més introvertits, més tímids i més insegurs -prossegueix- la mascareta els ha servit una mica de protecció».

El fet de treure-la «els suposa una dificultat, especialment afegida, molt més que, simplement, un aspecte físic», al que se suma «l'estranyesa» de no reconèixer a l'altra persona, però és una cosa que també passa als adults. «La dificultat més gran d'aquesta situació -assegura- se cenyeix al fet que els adolescents no vulguin treure's la mascareta per un tema emocional». Davant això, la pauta de professionals a pares i professors a les aules, explica, és no forçar a l'adolescent a treure's la mascareta, sinó intentar «donar-li seguretat i confiança», després de comprovar que la seva reticència a treure's aquesta mesura pugui estar més associada a temes emocionals o d'acceptació. En alguns casos, la recomanació dels especialistes és «recórrer a experts professionals, no pel fet de la mascareta, sinó perquè és un detonant, com pot ser un altre aspecte que viu l'adolescent, i que ens dona informació que no està desenvolupant una personalitat estable i segura», afirma.

Aquesta és la situació que, segons les seves dades, es troben els psicòlegs i pedagogs, que recomanen a pares i professors que «expliquin molt bé als adolescents que la mascareta es pot retirar perquè els professionals sanitaris així ho consideren». Si darrere de tot això s'aprecia que hi ha una por o una inseguretat en l'adolescent, conclou, «cal ajudar l'adolescent a acostumar-se a retirar-se la mascareta, fent-ho en entorns més pròxims, de més confiança, amb amics, en els quals puguin sentir-se més a gust», fins que, a poc a poc, «vagin eliminant aquesta barrera, que és aquí, que és un objecte, que ha detonat una necessitat en altres plans».