El Ministeri de Sanitat ha donat a conèixer aquest dimarts les principals dades de l'Informe del Sistema Nacional de Salut (SNS) 2020/2021. Entre les conclusions del document un titular positiu: tres de cada quatre persones valora com a «bo» o «molt bo» el seu estat de salut. I, també, dades molt preocupants: un terç de la població de 15 anys i més consumeix alcohol habitualment o que dos de cada deu adults té obesitat i cinc de cada deu, excés de pes, sobretot entre les famílies més desfavorides. Destaca, també, que els pagaments directes de les llars representen el finançament sanitari privat més gran. Un pressupost que, fonamentalment, va destinat a compra i copagament de medicaments, dentista o compra d'ulleres o audiòfons.
Sanitat publica aquest dimarts el seu Informe del SNS que, amb dades disponibles fins a setembre de 2021, també incorpora aspectes relacionats amb la resposta del sistema davant del coronavirus. Així, abans de la crisi sanitària, la valoració del sistema sanitari públic per la població estava en 6,7 punts sobre 10 (any 2019). En aquest últim informe publicat pel departament que dirigeix Carolina Darias, la valoració està per sobre de 7 sobre 10 i, en concret, l'Atenció Primària rep una valoració de 7,3 punts sobre 10. Quant a l'activitat dels hospitals es valora amb 7,1 punts sobre 10.
Descens de l'esperança de vida
Així mateix, les dades de l'estudi reflecteixen que l'impacte de la pandèmia en les persones més grans ha provocat el descens en l'esperança de vida en néixer a Espanya: el 2020 se situa en 82,3 anys i continua sent més alta en les dones (85,1 anys). Les malalties cardiovasculars i el càncer són la causa habitual de més del 50% de les defuncions, però el document remarca que la mortalitat per tumors malignes ha disminuït un 20% en l'última dècada. En l'apartat d'hàbits de vida, alguns percentatges molt preocupants. Per exemple, que un terç de la població de 15 anys i més consumeix alcohol habitualment. A més, el 36% de la població d'aquesta franja d'edat es declara sedentària en el seu temps d'oci. També s'explica que dos de cada 10 adults presenta obesitat i cinc de cada 10, excés de pes, afectant més les classes socials més desfavorides. Un recent informe de l'ONG Save the Children, concloïa que viure en una llar amb renda baixa duplica la probabilitat de patir obesitat o sobrepès en la infància. Els nens de famílies més pobres porten dietes menys equilibrades, realitzen menys exercici físic i passen més temps davant de les pantalles, una situació que s'ha agreujat després de la pandèmia de coronavirus.
En l'apartat de medicaments, l'informe del Ministeri de Sanitat exposa que els analgèsics són els medicaments més consumits a Espanya i que el grup de fàrmacs que factura un major import en receptes mèdiques del SNS són els que es prescriuen per a la diabetis. Per part seva, els medicaments antineoplàstics, immunosupressors i antivirals d'ús sistèmic són els que major import suposen en la farmàcia hospitalària.
Despesa sanitària pública
Quant a la despesa sanitària pública es va situar en el 6,6% del PIB (81.590 milions d'euros), constituint el 70,7% de la despesa sanitària total el 2019 i ha augmentat un 15% des de 2015. L'enquesta revela que el finançament públic més gros correspon a les administracions regionals amb el 92,3% (75.312 milions d'euros) i els pagaments directes de les llars representen el finançament sanitari privat més gran, concretament, amb el 73,2%. Cridaner que aquestes despeses directes (24.794 milions d'euros) es van destinar fonamentalment a la compra i copagament de medicaments, a l'atenció odontològica i a l'adquisició de dispositius terapèutics i d'altres productes mèdics com ulleres, lents de contacte o audiòfons, no finançats pel sistema.
La resposta a la pandèmia
Quant a la resposta del sistema a la crisi sanitària, el document indica que la «demanda excepcional» durant 2020 va ocasionar que, en el període analitzat, en Atenció Primària, s'atenguessin 2,3 milions de persones amb coronavirus i es realitzés el seguiment a 5,3 milions de contactes. A més, en els centres de salut, es van realitzar el 40% de les proves diagnòstiques i es van gestionar quatre milions de processos d'incapacitat temporal relacionats amb la covid. També a Primària, es va vacunar principalment als grups més vulnerables i es van atendre 379 milions de consultes el 2020, la qual cosa va suposar un increment de l'activitat de 12,3 milions respecte a 2019 (+3%).
Durant aquest període, les teleconsultes entre professionals i pacients (127 milions) van augmentar un 600% respecte a l'any previ i l'activitat domiciliària (13,5 milions de visites), un 4%. Sanitat subratlla l'increment en l'activitat de vacunació antigripal (+48%) i antipneumocòccica (+21%) i apunta que la morbiditat atesa presenta una disminució en gairebé tots els diagnòstics habituals, amb un important descens de les malalties respiratòries no relacionades amb el coronavirus.
Quant a l'atenció especialitzada, durant l'any 2020, el coronavirus va provocar l'hospitalització de 232.420 persones, amb 245.215 ingressos en la xarxa d'hospitals d'aguts del SNS (un 6% ha precisat més d'un ingrés) i un 10% ha necessitat cures crítiques. L'estada mitjana va ser d'11 dies, 9 en hospitalització convencional i 15 dies en les UCIs. El desplegament més gros de recursos de cures crítiques es va aconseguir durant la primera ona, el 9 d'abril de 2020, amb més de 13.000 llits UCI habilitades, un número 2,8 vegades major que la dotació en funcionament prèvia a la pandèmia; en algunes comunitats autònomes es va quadruplicar i fins i tot va quintuplicar la seva dotació prèvia. El 2020, l'SNS ha atès un total de 3.181.725 hospitalitzacions, 573.831 menys que l'any previ (-15%). Arran de la pandèmia, conclou l'informe publicat per Sanitat, han augmentat els diagnòstics associats amb malalties de l'aparell respiratori, destacant l'important ascens de la pneumònia.
