El Consell Interterritorial té previst aprovar aquesta tarda l'Estratègia de Salut Cardiovascular, el primer pla integral contra el conjunt de malalties que provoquen la majoria de les morts a Espanya (és la primera causa, seguida de tumors i infeccions). El document busca millorar la salut cardiovascular mitjançant un abordatge integral, en què la prevenció sigui la clau, ja que segons l'OMS el 80% dels infarts de miocardi i els accidents cerebrovasculars es poden evitar amb hàbits de vida saludable que inclouen una alimentació variada i equilibrada, exercici físic i absència de tabac o alcohol.
Respecte a l'alcohol, tot i que en el passat s'ha associat el consum moderat, per exemple, d'una copa de vi amb el menjar, amb un benefici cardiovascular, l'Estratègia estableix que, tenint en compte les dades a favor i en contra del consum moderat, es conclou que «el possible benefici cardiovascular és insuficient per compensar la mortalitat pel conjunt de les altres causes associades al consum» d'alcohol. Per això, aposta per «col·laborar amb els establiments de restauració» per promoure una dieta mediterrània com a model d'alimentació cardiosaludable «sense incloure-hi el consum d'alcohol». No obstant això, Sanitat ha desmentit que pretengui prohibir el vi o la cervesa als menús.
Això sí, l'Estratègia insta bars i restaurants a oferir aigua de l'aixeta als seus clients –una cosa que ja contempla la llei de residus aprovada recentment– i advoca per excloure de les màquines expenedores productes processats i alcohol, com les llaunes de cervesa. Quant als processats, proposa «polítiques fiscals i de preus per promoure una alimentació saludable», en la qual la ingesta d'aliments elaborats hauria de ser menor que la de productes frescos; així com la «millora de la publicitat d'aliments i begudes no saludables» o de l'oferta de menjars en escoles, hospitals i centres esportius.
Enquesta: S'haurien de prohibir el vi i la cervesa en els menús diaris?
Sense poder coercitiu
El document ha sigut aprovat pel Comitè Institucional format per representants de totes les comunitats i el comitè científic, del qual formen part les societats mèdiques especialitzades en infarts i altres malalties relacionades amb el sistema cardiovascular. El problema, segons el parer de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), és que l'Estratègia no té poder coercitiu, ja que no és una llei, i tot i que inclou indicadors concrets, «s'ha de veure com s'implementen i qui certifica que s'han portat a terme», segons avisa el president de la SEC, el doctor Julián Pérez-Villacastín, en declaracions a EL PERIÓDICO, del mateix grup editorial que Diari de Girona.
«L'Estratègia és fenomenal i és supernecessària, sobretot els aspectes referits a la prevenció», assenyala, però avisa que de l'antecedent a aquest treball, el Pla de Cardiopatia Isquèmica, que es va aprovar el 2011, «només una mínima part es va portar a terme». Per això considera que el document, com que no inclou controls efectius de compliment, és «la punta de l'iceberg» de les mesures que caldria implementar per prevenir les malalties cardiovasculars.
Altres Estratègies
Una cosa similar va ocórrer amb l'Estratègia de Salut Mental per al període 2022-2026, aprovada el desembre passat, que va néixer entre recels del sector perquè no contenia un pressupost per complir els objectius ni una ràtio mínima de professionals, llistes d'espera o nombre de llits.
