Després de l'augment de casos d'hepatitis aguda infantil d'origen desconegut que estan reportant diversos països, entre ells Espanya, una de les hipòtesis que cobra més força és que els nens -més protegits per les mascaretes durant la pandèmia de la covid-19- estiguin ara més exposats a aquest patogen (adenovirus) que causa un ampli rang de malalties, a més dels misteriosos quadres que s'estan registrant.

En total, almenys 228 casos en 20 països diferents. Un augment que desconcerta als metges i els està generant preocupació, admet a El Periódico de España, del mateix grup editorial de Diari de Girona, la doctora María Buti, de l'Associació Espanyola per a Estudis del Fetge (AEEH).

Aquest mateix dilluns, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) assegurava que la pujada dels casos de l'hepatitis aguda infantil és un tema "molt urgent" al qual estan donant "prioritat absoluta". "És molt urgent i li estem donant prioritat absoluta i a treballar molt estretament amb el Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) en la gestió i coordinació", indicava des de Lisboa el director regional d'Emergències de l'OMS, Gerald Rockenschaub. Amb dades del dimarts, l'OMS notificava almenys 228 casos i els països afectats són ja una vintena, gairebé el doble dels reportats fa 10 dies.

Entre l'1 de gener de 2022 i el 29 d'abril de 2022, a Espanya s'han detectat 22 casos d'hepatitis greu no filiada en persones entre 0 i 16 anys sense vincle epidemiològic entre ells, segons informava divendres passat el Ministeri de Sanitat. Dels inicialment notificats (informe del 22 d'abril), s'han descartat tres casos. En quatre casos de vuit analitzats, en els quals es disposa de resultats, es va obtenir una prova positiva per a adenovirus.

En un cas, segons la mateixa informació del Ministeri, s'ha pogut determinar, mitjançant seqüenciació genòmica en el Centre Nacional de Microbiologia, que l'adenovirus és tipus 2 i la resta estan pendents de resultats. Segons ha explicat el ministeri que dirigeix Carolina Darias, els serveis d'epidemiologia estan aplicant un qüestionari exhaustiu a tots els casos identificats fins avui, sense que fins al moment s'hagi trobat una causa comuna. 

Una investigació activa

Des de l'Associació Espanyola per a Estudis del Fetge (AEEH), matriu de l'Aliança per a l'Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE), la seva expresidenta, la doctora María Buti, també col·laboradora del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties, admet que en les organitzacions internacionals existeix "preocupació" per l'augment en el nombre de casos. "Això és el que ha transmès l'OMS i perquè, a més, hi ha un nombre de casos de nens que, encara que són pocs, han necessitat un trasplantament hepàtic i això és una mostra de gravetat i preocupació", assenyala l'especialista.

Buti repassa el que se sap fins al moment. Que s'ha registrat "un augment molt important de casos" d'aquesta hepatitis aguda de causa no coneguda. Fins al passat 21 abril, 169 casos en el món, detalla. Actualment, segons dades de l'OMS, ja són almenys 228. Uns altres 50 casos sospitosos estan sent investigats i, almenys quatre regions, estan afectades (la major part dels casos es van reportar a Europa, però també hi ha hagut notificacions a Amèrica, Àsia-Pacífic i Àsia Meridional).

Els deu primers van ser notificats pel Regne Unit a l'organisme internacional el 5 d'abril, en nens menors de deu anys sense malalties prèvies, i des de llavors també s'han detectat contagis a Espanya, Israel, Dinamarca, Itàlia, els Estats Units i Bèlgica, entre altres països.

Algun d'aquests nens hauria necessitat un tractament especialitzat en unitats de fetge i, en algun cas, un trasplantament. La majoria van inicar-se amb quadre gastrointestinal, diarrea, vòmits, molèsties intestinals... Uns dies abans de presentar hepatitis aguda. Arran d'això, tant a l'OMS com en l'ECDC, es va crear una alerta i es van definir els casos probables: nens de menys de 16 anys, amb quadre d'hepatitis aguda, amb elevació de valors de transaminases superiors a 500 i en això ha estat treballant l'OMS. En la definició d'aquests casos perquè es puguin reportar i això pugui ser d'ajuda per saber la causa", indica la doctora Buti.

Entre les causes que s'investiguen, s'afegeix, la hipòtesi amb "més possibilitats -però no confirmada, perquè està encara sota estudi, matisa- és que, darrere, hi ha un adenovirus". Es basa en el fet que, sobretot al Regne Unit, que és on s'han registrat més casos, en un 75% d'aquests nens es va detectar aquest patogen. "I han vist que els nivells circulants d'adenovirus són més elevats que fa un o dos anys", indica la portaveu de l'Associació Espanyola per a Estudis del Fetge.

Els nens, més exposats després de la pandèmia

És llavors quan l'especialista es qüestiona: "Per què l'adenovirus ha pogut produir això? Si finalment l'agent etiològic causant és un adenovirus, potser és perquè aquests nens -a causa de la pandèmia i a les mascaretes, precisa- han estat menys exposats a l'adenovirus i ara (en estar més exposats) pot produir aquests quadres", explica la metge.

Però, a més, apunta que les autoritats sanitàries investiguen "altres factors que puguin explicar-ho, com un tòxic, un fàrmac o alguna cosa més en l'ambient que interactués amb l'adenovirus. En aquest cas, no parlo de res en concret perquè està sota estudi, però pensem que podia haver-hi un cofactor", assenyala la metge. Aprofita per enviar un missatge de cautela, però admet que existeix inquietud. A més, indica que és normal que, a mesura que han anat passant els dies, s'hagin reportat més casos. "Si hi ha una alerta es busca i es troba més que quan no es fa", conclou.