Les persones contagiades amb el virus de la verola del mico (MPXV) o que estiguin en investigació hauran d’aïllar-se a casa, i només podran sortir per anar al metge, mentre que els seus contactes no hauran de fer quarantena però sí que hauran de reduir al màxim les interaccions i utilitzar la mascareta de manera constant.

Així consta en el ‘Protocol per a la detecció precoç i maneig de casos davant l’alerta de verola del mico (Monkeypox) a Espanya’ elaborat pels tècnics de la ponència d’alertes del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que estableix una sèrie de mesures de control per tallar la transmissió del virus.

El document recorda que és la primera vegada que es notifiquen cadenes de transmissió a Europa sense vincles epidemiològics coneguts amb l’Àfrica occidental o central, i que la majoria de casos que han anat detectant-se aquests dies a Espanya i altres països s’han donat en homes que han mantingut relacions de risc amb altres homes.

No obstant, i «d’acord amb la informació disponible en aquests moments, es fa patent la importància de prestar una especial atenció a la població afectada sense descartar la possibilitat d’aparició de nous casos en altres grups de població», assumeix l’òrgan tècnic del Ministeri de Sanitat i les comunitats, que apel·la a «abordar l’estudi d’aquests casos evitant qualsevol estigmatització del col·lectiu LGTBI+».

Casos sospitosos i provats

Seran sospitosos aquells que presentin un exantema vesicular i algun dels símptomes clàssics de la MPX, com són febre, mal de cap, dolor muscular, ganglis inflamats i cansament, una vegada descartades altres patologies.

Els probables seran aquells que, a més de complir aquest criteri, en els 21 dies abans d’iniciar símptomes hagin tingut un contacte estret amb un cas confirmat o encara en investigació, o bé hagin mantingut relacions en contextos sexuals de risc, o bé tenen història de viatge a zones endèmiques de l’Àfrica occidental o central.

Cap serà cas confirmat fins que ho determini una prova de laboratori PCR per a MPVX.

Aïllats i sota vigilància

Tots els casos confirmats o que estiguin en investigació «s’han de mantenir aïllats i sota vigilància», amb dos supòsits:

- No hospitalitzats: S’hauran de mantenir «en una habitació o àrea separada d’altres convivents» fins que desapareguin les lesions i s’aconsella que portin mascareta quirúrgica, especialment aquells amb símptomes respiratoris; si no fos factible –per exemple, nens–, es recomana que se la posin la resta de convivents.

És recomanable que evitin el contacte amb animals silvestres o domèstics «per tant, les mascotes s’han d’excloure de l’entorn del/la pacient». Tampoc ha d’abandonar el domicili, excepte quan necessiti atenció mèdica de seguiment, moment en què haurà de posar-se mascareta i no utilitzar el transport públic. Els convivents, per la seva banda, evitaran en la mesura possible el contacte amb els casos i les visites.

- Hospitalitzats: seran ingressats en una habitació amb pressió negativa –mai en una amb pressió positiva– i, si no hi ha disponibilitat, en una d’individual amb bany. L’aïllament s’haurà de prolongar fins que desapareguin les lesions.

Els sanitaris utilitzaran Equips de Protecció Individual (epi) adequats i mascareta FFP2, però quan facin procediments que generin aerosols o qualsevol altre sobre la via aèria, hauran de posar-se la FFP3, protecció ocular, guants i bates impermeables de màniga llarga. Així mateix, serà necessari tenir un llistat de tot el personal que atén casos en investigació o confirmats.

Contactes sexuals

«Davant qualsevol cas sospitós s’iniciarà la recerca i identificació de possibles contactes estrets tant entre el personal sanitari com entre convivents, laborals o socials, especialment els contactes sexuals. No s’iniciarà el seguiment fins a la confirmació del cas», indica la guia.

Els contactes estrets no faran quarantena però sí que «extremaran les precaucions i reduiran tant com sigui possible les interaccions socials i utilitzaran de manera constant la mascareta», cosa que «inclou la indicació d’abstenció de mantenir contactes sexuals durant el període de seguiment». Se’ls indica l’autocontrol de la temperatura una vegada al dia durant 21 dies després de l’exposició.

Hauran d'estar localitzables al llarg del període de seguiment i, si presenten febre o qualsevol altre símptoma compatible, «hauran de fer autoaïllament domiciliari immediat i contactar de manera urgent amb el responsable del seguiment».

Contactes estrets

Es considera contacte estret qui hagi estat en contacte amb un cas confirmat des del començament del període de transmissibilitat –que coincideix amb l’inici d’aparició dels primers símptomes–, en les següents circumstàncies:

- Contacte a menys d’1 metre a la mateixa habitació amb un cas confirmat i sense l’epi (o amb incidències en l’ús). «S’haurà de valorar els convivents, el personal sanitari que ha atès al pacient, contactes en l’àmbit laboral i social» i «es farà especial recalcament a recollir informació sobre les persones que hagin pogut mantenir relacions sexuals en contextos de risc amb el cas».

— Contacte directe amb roba, roba de llit o fòmits utilitzats per un cas confirmat durant el període infecciós sense l’equip de protecció.

— Ferida percutània (per exemple, amb una agulla) o exposició de les mucoses a fluids corporals, teixits o mostres de laboratori d’un cas confirmat.

— Maneig de mostres d’un cas confirmat per personal de laboratori sense l’epi apropiat.

— Contacte amb el cadàver d’una persona morta per MPX o amb roba o fòmits del cadàver sense l’epi.

Mesures de control ambiental

La roba s’haurà de rentar a més de 60 graus en una rentadora estàndard amb detergent. «Es pot utilitzar lleixiu, però no és necessari», i cal evitar sacsejar o manipular roba bruta perquè no hi hagi dispersió de partícules infeccioses. Tampoc s’ha de rentar barrejada amb la resta de la roba de casa.

Plats, coberts i altres estris per menjar no han de compartir-se i es rentaran en rentaplats o a mà amb aigua calenta i sabó. Els objectes i superfícies contaminats han de netejar-se i desinfectar-se amb un desinfectant d’ús hospitalari o amb una dilució de 1:100 de lleixiu d’ús domèstic.

Vies de transmissió

Abans d’aquesta alerta, el principal mecanisme de transmissió era el contacte directe (incloent-ne el consum) o indirecte amb mamífers vius o morts, sobretot rosegadors o primats de zones endèmiques.

Mentre que de persona a persona es dona per gotes respiratòries grans durant el contacte cara a cara directe i prolongat, contacte directe amb fluids corporals d’una persona infectada i amb objectes contaminats, i fins i tot de mare a fill.

La malaltia sol ser autolimitada i la majoria de les persones es recuperen en diverses setmanes, tot i que en alguns casos pot cursar greu, cosa que passa amb més freqüència entre nens, adults joves i persones immunocompromeses.

El període d’incubació és de 6 a 16 dies, però pot arribar a 21; fins aquest brot, el quadro clínic inicial sol incloure febre, mal de cap, dolors musculars, inflamació de ganglis i cansament. Entre 1 i 5 dies després de la febre, es desenvolupa una erupció, que evoluciona seqüencialment de màcules a pàpules, vesícules, pústules i crostes que s’assequen i cauen.

El 2019, l’Agència Europea del Medicament (EMA) va aprovar una vacuna de tercera generació contra la verola i el 2022 ha autoritzat un tractament antiviral específic que no està comercialitzat a Espanya. La disponibilitat de tots dos és molt limitada.