La rehabilitació té moltes implicacions. Ho saben bé Anna Rigat, fisioterapeuta del Centre Residencial Torreblanca, i Sergi Gussinyer, fisioterapeuta del Centre Residencial Pla de Martís, que en aquest text reflexionen sobre la fisioteràpia en les persones de la tercera edat així com de l’autonomia i les implicacions de perdre-la.

Quan una persona d’edat avançada, que manté la capacitat de poder fer totes les activitats de la vida diària (ABVD) de manera autònoma sense requerir ajudes tècniques, pateix el contratemps d’una caiguda que li provoca algun tipus de fractura, lesió o traumatisme greu, li canvia de forma radical la percepció del seu entorn. Aquest fet pot afectar en el procés de recuperació, allargant-lo i no aconseguint una recuperació funcional del membre afectat. Hi ha diverses maneres d’enfocar la recuperació. Si s’elabora el pla de tractament conjuntament amb la persona, aquesta es veurà més implicada i amb més motivació per a fer-la de manera efectiva.

Si s’elabora el pla de recuperació amb la persona, aquesta es veurà més implicada i amb més motivació

En aquest pla de tractament, a part de les metodologies habituals en el camp de fisioteràpia, també s’han d’incloure activitats significatives de la persona, és a dir, que les pugui viure d’una manera diferent, que les pugui fer amb més ganes i que d’aquesta manera la recuperació pugui avançar de manera més àgil i eficaç.

La història de vida

És molt important tenir en compte la història de vida de la persona atesa, ja que d’aquesta manera podem utilitzar els seus interessos actuals i antics per poder dur a terme activitats i pautar exercicis que per a ella despertin més interès, no només exercicis buits de significat. Aquestes activitats significatives les podem trobar en molts moments del dia a dia, durant les ABVD. Si necessitem recuperar mobilitat de les extremitats superiors podem fer servir la jardineria, les activitats domèstiques, la perruqueria, elaborar receptes de cuina (bunyols, coques...), aprofitar per ordenar l’armari de l’habitació, etcètera. Per treballar les extremitats inferiors podem fer servir les passejades per l’exterior, anar a buscar bolets, treballar l’hort, i moltes més activitats. Si és una persona a la qual li agradava anar amb bicicleta, també podem incloure exercicis amb la bicicleta estàtica. Tots aquests exemples anomenats són petits exemples d’activitats que, si es fan amb motivació per part de la persona afectada, poden ajudar i molt en el procés de recuperació.