Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Sanitat dóna llum verda a dues «punxades» a l’any per controlar l’esquizofrènia

Autoritza el finançament d’un antipsicòtic, el primer injectable que s’administra cada sis mesos, per a pacients adults clínicament estables

La ministra de Sanitat, Carolina Darias. | EUROPA PRESS

Prop de 400.000 espanyols pateixen esquizofrènia. Una malaltia mental greu que comporta una enorme càrrega de discapacitat, que impacta en una etapa vital molt vulnerable -s’inicia al final de l’adolescència i principis de l’edat adulta-, quan es produeix «la maduració cerebral i psicosocial d’una persona», adverteixen els experts; que comporta altes taxes de mortalitat i que provoca enorme patiment, també per a les famílies. Per això, els psiquiatres han celebrat que el Ministeri de Sanitat aprovi allò que consideren un tractament revolucionari per a l’abordatge de la malaltia: el primer i únic tractament antipsicòtic per a l’esquizofrènia que s’administra dues vegades a l’any.

Sanitat ha donat llum verda al finançament de l’antipsicòtic atípic d’acció perllongada Byannli. El tractament, de la farmacèutica Janssen, va ser aprovat per la Comissió Europea el novembre del 2021 i ja s’està administrant a Espanya, segons va explicar el doctor Eduard Parellada, director de la Unitat d’Esquizofrènia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Parellada va celebrar l’arribada d’una nova opció terapèutica que ja és coneguda per al tractament de la malaltia en pacients que estan clínicament estables amb les formulacions de la mateixa família que s’administren de forma mensual o trimestral. La novetat és que aquest antipsicòtic s’ha reformulat per administrar-se, en els dispositius de salut mental, dues vegades l’any.

Adherència al tractament

Una cosa importantíssima, segons va afegir la professora Maria Paz García-Portilla, catedràtica de Psiquiatria de la Universitat d’Oviedo i investigadora del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (Cibersam), perquè, entre altres motius, l’adherència al tractament és un veritable problema per als que pateixen la malaltia. De fet, s’estima que hi ha un 15-20% de pacients que, poques setmanes després de l’alta, ja no continuaran amb la medicació. Un percentatge que augmenta fins al 50% a l’any, i pràcticament el 75% ja ha abandonat el tractament als dos anys.

Els experts destaquen que una de les causes d’aquesta falta d’adherència és que els pacients no tenen consciència de la malaltia, cosa que provoca l’esquizofrènia. Per això és clau comptar amb tractaments de llarga durada que facilitin el compliment, ja que si no hi ha adherència, no hi ha tractament continuat, i sense això no hi ha remissió dels símptomes.

Això marca notablement la trajectòria de persones, sobretot les més joves, a les quals la malaltia no deixa tenir «un projecte de vida», va explicar el doctor Parellada, i que, a més, tenen una probabilitat de dues a tres vegades més gran de morir prematurament que la població general. La morbiditat i mortalitat és més gran en els pacients no tractats que en els que prenen tractament antipsicòtic: major risc de suïcidi, hospitalització i mortalitat.

Un dels principals objectius del tractament és reduir el nombre de recaigudes, així com la taxa d’hospitalització, cosa que passa pel compliment terapèutic del tractament antipsicòtic. Per tant, van explicar els dos psiquiatres, el nou fàrmac permet portar una vida el més estable possible.

Compartir l'article

stats