Una allau de pacients amb malalties cròniques inunda els centres de salut en la postpandèmia, però l’atenció que reben no és igual que el 2019; gairebé sense seguiment ni proves diagnòstiques, aquest col·lectiu queda marginat davant un canvi de model que prioritza els processos aguts.
El coordinador del Grup de treball de Cronicitat de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), Francisco José Sáez, destaca que un terç de la població espanyola pateix una malaltia crònica, és a dir, que no té capacitat de cura. Tot i aquesta elevada proporció, «els crònics estan deixats de la mà de Déu» per una Atenció Primària «fallida» i «obsessionada amb els pacients amb patologia aguda», assenyala aquest expert.
Llevat que el pacient crònic tingui una exacerbació de la seva malaltia (insuficiència cardíaca, malaltia pulmonar obstructiva crònica -MPOC-, trastorns mentals, hipertensió o, fins i tot, covid persistent), no rebrà una atenció específica per la seva malaltia; els crònics estables han quedat a la deriva en el sistema sanitari, després de dos anys en què pràcticament se’ls va interrompre el tractament a causa de la pandèmia.
El 34% de la població espanyola pateix alguna malaltia crònica i, d’aquests, el 77% correspon a més grans de 65 anys. Aquestes dades del 2020 no contemplen els dos anys de pandèmia, quan es va experimentar un repunt de la cronicitat que, no obstant, va quedar emmascarat per estadístiques que afirmen que van baixar els diagnòstics de MPOC o insuficiència cardíaca, descens atribuïble al fet que en aquest període es van deixar fer espirometries i ecocardiogrames pel risc al contagi de la covid-19 i no per una inesperada baixada de pacients.
Sáez fa referència a l’exemple d’un pacient hipertens, amb diabetis, MPOC i excés de pes. Aquesta persona hauria de comptar amb un seguiment proactiu del seu centre per avançar-se a que tingui un problema de salut, perquè és un pacient de risc molt alt i, tot i això, «no s’està fent». I com que no hi ha una atenció específica, quan aquest pacient tingui un problema acabarà a urgències hospitalàries, perquè «l’altre circuit s’ha parat, ja no existeix».
El codirector de l’Institut de Salut i Estratègies (SI-Health) i exconseller de Sanitat del Govern basc Rafael Bengoa coincideix amb el seu col·lega que el sistema actual «no té en el radar» el malalt crònic, ni està pendent de la seva medicació ni de les seves cures. Bengoa explica que el model actual ha derivat en un sistema d’atenció a pacients aguts que és «passiu» i espera que el malalt acudeixi a l’hospital o al centre de salut. Per contra, diu, «un sistema bo de crònics» és proactiu i preventiu, «indaga com estàs i si hi ha descompensació en alguna de les patologies cròniques actua».
Aquest expert en gestió assegura que el 60% de les més de cent mil persones que a Espanya van morir per covid no haurien mort amb un sistema de cures proactives. Bengoa explica que en les residències que els pacients es van descompensar i el sistema no es va activar per portar-los a l’hospital, «i per això va passar el que va passar i hi va haver aquesta enorme mortalitat».
