Diari de Girona

Diari de Girona

Presenten tres estudis molt prometedors en la lluita contra el càncer de mama, pulmó i rectal

La darrera reunió de la Societat Americana d’Oncologia Clínica acull tres presentacions esperançadores pel seu possible impacte real en la vida d’un percentatge important de pacients

Un home se sotmet a una radiografia dels pulmons. | FERRAN NADEU

La cerimònia dels Oscars, més enllà de les bufetades, els vestits de postureig i els selfis, és una reunió on es realitza un màrqueting fantàstic de les pel·lícules que es vol que triomfin als cinemes de tot el món. D’una manera menys frívola i més objectiva, el món de l’oncologia mèdica té cada any la festa de posada de llarg, la reunió de la Societat Americana d’Oncologia Clínica (ASCO per les sigles en anglès, abstingueu-vos de comentaris no adequats). L’equivalent europeu, la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO, millor sigla sense cap dubte), també realitza el seu congrés anual en altres dates i, encara que ha millorat moltíssim en la darrera dècada, la meca on aprendre i mostrar els nous tractaments contra el càncer és la reunió americana. Sobretot assistents especialistes formats en oncologia mèdica, encara que altres professionals biosanitaris i investigadors dels tumors també hi apareixen esporàdicament. El tipus de presentació de resultats sol correspondre al dels assaigs clínics, on majoritàriament es mostren dades de resposta clínica i corbes de temps de progressió de malaltia i de supervivència global (les representacions gràfiques de les quals s’anomenen de Kaplan–Meier). Hi ha tres estudis prometedors presentats en la darrera reunió ASCO pel seu possible impacte real en la vida d’un percentatge important de pacients:

El primer estudi, amb una destacada participació d’oncòlegs catalans, tracta sobre el càncer de mama. Tenim des de fa anys una teràpia molecular específica per a un subtipus de tumors mamaris que presenten una activació excessiva de l’oncogè HER-2 pel fet que aquestes dones, en el seu càncer, en comptes de posseir les dues còpies normals d’aquest gen tenen moltíssimes més («amplificació gènica», s’anomena). Doncs ara un treball recent demostra que hi ha un altre subgrup que expressa menys l’oncogè HER-2 però prou per ser vist per un fàrmac que s’hi uneix i alhora porta enganxat un altre compost de quimioteràpia. Aquestes pacients també han respost molt bé, i és una esperança clara per a aquelles persones en què el tumor debuta en la fase de metàstasi, és a dir, quan ja s’ha escapat del pit.

Un segon estudi està relacionat amb el càncer de pulmó, especialment amb l’associat amb el tabac, que és el 90% dels casos. La immunoteràpia del càncer, que va fer els seus primers passos en el melanoma, ha fet una gran irrupció en el càncer de pulmó, obtenint respostes clíniques i supervivències no observades anteriorment. Doncs bé, l’última feina revela que donar la immunoteràpia abans d’operar el pacient i després seguir amb la mateixa després de la cirurgia és encara més beneficiós. Hi pot haver diversos motius per a aquesta observació, i potser el tractament previ ha fet el tumor més petit i el cirurgià pot fer una neteja millor.

I el tercer estudi que voldria comentar està relacionat també amb la immunoteràpia, però en un tumor en què poques vegades pensem, el càncer rectal. Si hi ha molts esforços per estudiar el càncer de còlon, sovint ens oblidem de la part final del tub digestiu, on tumoracions agressives també es poden formar. En aquest cas, l’assaig ha demostrat que la immunoteràpia amb fàrmacs és molt efectiva (amb curacions completes descrites) en un 5-10% de pacients amb càncer rectal. Es tracta d’aquells pacients que demostren un defecte en la reparació del seu ADN anomenat «inestabilitat» de microsatèl·lits degut a alteracions hereditàries o epigenètiques dels gens MLH1 i MSH2. Aquests tumors que acumulen moltes mutacions perquè no poden reparar el seu material genètic produeixen proteïnes anòmales que són reconegudes pel sistema immune com alienes al nostre cos i els fàrmacs d’immunoteràpia el que fan és estimular aquest atac de les nostres defenses contra les cèl·lules malignes.

Compartir l'article

stats