A Espanya només existeix l’especialitat de cirurgia plàstica, estètica i reparadora i un títol per obtenir-la, per això tenir un màster en cirurgia estètica o cirurgia cosmètica no pressuposa tenir el títol oficial «i només serveix per confondre el pacient».
Aquest és el missatge que trasllada la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (Secpre) fent referència al registre de professionals, de caràcter públic, que prepara el Ministeri de Sanitat amb els col·legis de metges i les comunitats autònomes per evitar l’intrusisme i la mala praxi.
L’anunci del registre coincideix amb l’ingrés, des de fa més d’un mes, en la unitat de cures intensives d’un hospital madrileny d’una dona que es va sotmetre a tres intervencions d’estètica en una clínica privada de Madrid i la mort a inicis de l’any d’una altra jove després d’una operació d’estètica en un centre privat de Cartagena (Múrcia).
La presidenta electa de Secpre, Isabel de Benito, reivindica «oficialitzar l’especialitat» i que en els centres privats s’exigeixi la titulació d’especialista als metges que emprenguin les operacions d’estètica, intervencions que no cobreix la sanitat pública.
De Benito insisteix que els màsters en cirurgia estètica no són oficials i la cirurgia cosmètica no existeix com a especialitat, fet pel qual utilitzar aquests termes «només persegueix confondre el pacient, que pensa que s’està operant amb algú que ha rebut la formació adequada, quan en realitat no és així».
Des de Secpre insisteixen que els pacients han d’estar informats, investigar i preguntar. La societat insta a acudir a centres que compleixin tots els requisits del Ministeri de Sanitat, comptin amb urgències i cures intensives, i sobretot que el facultatiu tingui el títol oficial d’especialista.
I és que el «problema», diuen, és en els centres privats on ningú està en possessió del títol oficial i es permet fer les operacions a metges sense l’especialitat o amb formació alternativa, i fins i tot a metges d’altres països amb títols sense homologar.
De Benito recorda que un percentatge altíssim d’intervencions, vuit de cada deu, les fan metges no especialistes en cirurgia plàstica, estètica i reparadora amb els riscos que això pot tenir en la salut del pacient.
La vicepresidenta de Cirurgia Estètica de Secpre, Nélida Grande, assenyala que per a molts metges la part més atractiva de l’especialitat és la part estètica, «que és la que dóna diners», però hi ha una part molt important que és la reparadora, «que t’ensenya a reparar els problemes».
«Hi ha gent que opera, encara que siguin metges, sense saber i aquesta és una especialitat que s’està preparant amb 6 anys de medicina i 6 d’especialització més», explica aquesta experta, que lamenta que alguns facultatius resolguin l’especialitat amb un curs de formació.
Grande insisteix que l’especialitat cal fer-la per vocació, «no per afany monetari, perquè cal fer les coses per la salut del pacient i no moguts per l’atractiu dels diners».
Respecte el registre de professionals en què treballa Sanitat, segons va anunciar la ministra Carolina Darias, la vicepresidenta de Secpre destaca que és una eina demandada pels professionals des de fa més d’una dècada, però el Ministeri «va lent i ha estat donant llargues», per això espera que aquesta vegada sigui ja la definitiva.
Segons les últimes dades de Secpre, referides al 2018, a Espanya es fan gairebé 400.000 intervencions de cirurgia estètica a l’any, el 83,4% a dones i el 16,6% a homes, percentatge aquest darrer que ha crescut quatre punts en quatre anys. Les intervencions que més demanen les dones són els augments mamaris i les liposuccions i, en el cas dels homes, les més sol·licitades són ginecomàsties i també liposuccions.
