Quiosc

Diari de Girona

Un estudi de la UOC relaciona la fatiga de la covid persistent amb l’ansietat i la depressió

Una investigació descobreix aquesta connexió, però no aconsegueix aclarir si la situació de cansament genera els altres dos estats o es produeix el procediment contrari

Imatge d’arxiu de la unitat de covid persistent de l’Hospital d’Igualada. | DIARI DE GIRONA

Un estudi liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha relacionat la fatiga de la covid persistent amb l’ansietat i la depressió. Un altre estudi recent, amb participació de la UOC, havia mostrat que el coronavirus persistent generava un impacte generalitzat en les habilitats d’atenció, les funcions executives, l’aprenentatge i la memòria a llarg termini. La literatura científica considera que entre el 9 i el 49% dels pacients presenten fatiga quatre setmanes després de l’inici dels símptomes. Ara s’ha conclòs que hi ha una relació entre fatiga i ansietat o depressió però no queda clar si la fatiga és la que genera depressió o es produeix el procediment contrari, segons apunta l’investigador principal de l’estudi, Marco Calabria.

Calabria assenyala que si una persona pateix fatiga causada per la covid és important anar més enllà i veure quins altres símptomes o trastorns estan associats amb aquesta condició. Per a l’autor, ara que es coneix el nexe entre fatiga i depressió caldrà que els clínics explorin aquests aspectes per orientar les pautes terapèutiques.

Atenció sostinguda

Els científics van estudiar el cas de 136 pacients amb covid-19 que patien dèficits cognitius vuit mesos després de contreure el virus. Els investigadors van trobar que la fatiga està associada amb l’atenció sostinguda, que s’utilitza per exercir una tasca durant un temps llarg i mantenir la concentració, així com amb les funcions executives, que permeten mantenir la informació temporalment emmagatzemada per poder fer tasques com calcular o reelaborar una frase que s’acaba d’escoltar.

La fatiga es caracteritza per un cansament excessiu i feblesa física o cognitiva i muscular. S’ha associat amb condicions mèdiques com infeccions postvirals o malalties neurològiques però no hi ha una definició universalment acceptada d’aquesta condició clínica. A més, el coneixement que es té sobre el seu mecanisme patogènic subjacent és limitat, per la qual cosa representa un repte clínic per als experts.

Un altre repte per a l’equip de científics va ser separar la fatiga postcovid del que no són res més que conseqüències de la situació especial viscuda durant la pandèmia de coronavirus. Calabria veu possible que, en les primeres onades, l’aïllament contribuís a augmentar alguns símptomes de la malaltia. En el cas de l’apatia associada amb la covid, els investigadors van comprovar que la seva prevalença passava del 17% abans de la infecció al 62% després de la mateixa.

Els resultats de l’estudi, segons assenyales els seus autors, emfatitzen la importància de realitzar enfocament holístic per avaluar i considerar el tractament potencial per a pacients amb covid-19 que experimenten fatiga. Afegeix que queden encara moltes preguntes per contestar, com per exemple com es reflecteixen els canvis en el cervell, quant de temps duren, qui és més susceptible de patir aquests símptomes o quines són les característiques individuals que prediuen una recuperació. L’estudi s’ha publicat a la revista especialitzada Journal of Neurology.

Compartir l'article

stats