Les mares que donen a llum bessons de forma natural, és a dir, sense tractaments mèdics de fertilitat, no són, en contra del que s’ha suposat fins ara, més fèrtils que la resta de les dones, segons estableix un important estudi dut a terme pel departament de Biologia de la Universitat Noruega de Ciència i Tecnologia. Per arribar a aquesta conclusió, l’equip liderat per la professora Gine Roll Skjaervo s’ha submergit, a través dels censos parroquials de Noruega, Suècia, Finlàndia, Alemanya i Suïssa, en l’anàlisi de 100.000 parts registrats a l’època preindustrial. No hi ha «supermares», ha conclòs l’estudi. És una simple qüestió de sort i probabilitats, com ara la loteria.
Els parts de bessons són, des del punt de vista de la ciència, una raresa evolutiva. Hi ha un evident risc més gran de complicacions per a la mare durant l’embaràs i el part, i també descendeixen les possibilitats de supervivència dels nadons. Els autors de l’estudi es van preguntar per què la selecció natural no ha reduït a zero aquesta via reproductiva.
«Els estudis anteriors són problemàtics perquè no ens poden dir si les mares amb bessons donen a llum amb més freqüència perquè són especialment fèrtils o perquè donar a llum amb més freqüència augmenta la possibilitat que un d’aquests naixements sigui de bessons», explica Alexandre Courtiol, participant en l’estudi des de l’Institut Leibniz per a la Investigació de Zoològic i Vida Silvestre a Alemanya.
«Si una mare dóna a llum amb més freqüència, és més probable que un d’aquests naixements sigui de bessons, igual que és més probable que guanyis si compres més butlletes de loteria, o que tinguis un accident automobilístic si condueixes molt», afegeix el seu col·lega Ian Rickard, des de la Universitat de Durham al Regne Unit. El que l’examen de la documentació parroquial ha revelat és que en les famílies nombroses era més gran la presència de bessons, és a dir, que els progenitors havien jugat més butlletes de la loteria.
El fet que una dona alliberi dos òvuls simultàniament podria ser un mecanisme per compensar les probabilitats que es produeixi un avortament espontani, cosa que augmenta amb l’edat, però aquest mecanisme, és clar, actua en perjudici de les mares joves. En aquest darrer cas, si la mare de bessons és jove, potser decideix no tenir més fills. Si ho fes, rarament serien bessons, però amb la seva decisió d’aturar el creixement de la família ha estès el mite de les «supermares».
