El pla de vacunació contra la verola del mico («monkeypox») contempla l’administració d’una única dosi fins que hi hagi més disponibilitat de fàrmacs, excepte per a les persones amb immunodepressió, que sí que en rebran la segona punxada als 28 dies del primer per completar la pauta.
A aquestes persones, així com les dones embarassades i els nens, se’ls donarà la quantitat normal de 0,5 ml de sèrum per cada punxada, mentre que a la resta de majors de 18 anys se’ls injectarà la dosi reduïda de 0,1 ml, d’acord amb les recomanacions que va aprovar ahir la Comissió de Salut Pública.
En l’actualització de l’Estratègia que el Ministeri de Sanitat ha fet pública aquest dimarts, els directors generals de Salut Pública argumenten que «la disponibilitat de dosi de vacunes per a la seva prevenció, tant actualment com a curt termini, és limitada, a causa de l’alta demanda mundial i a les dificultats per a la seva fabricació», ja que només les desenvolupa un únic laboratori.
Mentre es negocia l’adquisició d’un major nombre de vacunes, al nostre país, que ha notificat avui 6.284 casos, n’han arribat una mica més de 12.000, a les quals s’afegiran 5.000 més; davant l’avenç del brot, es feia necessari revisar les recomanacions, tant per a la profilaxi preexposició com a postexposició.
Priotització de grups davant la falta de dosi
L’estratègia continua prioritzant persones que mantenen pràctiques sexuals d’alt risc, fonamentalment però no exclusivament GBHSH (gais, bisexuals i homes que tenen sexe amb homes) incloses dins de les indicacions de la profilaxi preexposició al VIH (PrEP) o amb infecció pel VIH en seguiment en les consultes hospitalàries.
Com a novetat, aquesta actualització estableix que també es comenci a vacunar els qui no ho estiguin ja i que compleixin algun dels criteris següents: tenir alt intercanvi de parelles sexuals (10 o més en l’últim any o més de tres en els últims 3 mesos), acudir a llocs específics per practicar sexe en grup o haver presentat infecció de transmissió sexual l’últim mes.
A més, primen les persones amb risc ocupacional –com a personal sanitari en consultes especialitzades en atenció d’ITS/VIH que atenen persones amb pràctiques d’alt risc i personal de laboratori que manegen mostres potencialment contaminades– o que s’encarrega de la desinfecció de superfícies en locals on es mantenen relacions sexuals de risc, sempre que no es pugui garantir altres mitjans de protecció.
Mentrestant, en postexposició primen en la vacunació els contactes estrets de casos confirmats, sobretot aquells amb alt risc de malaltia greu (població infantil, les embarassades i les persones amb immunodepressió), així com personal sanitari i de laboratori amb contacte amb casos confirmats i que hagin tingut alguna incidència en l’ús de l’epi.
Segones dosis supeditades a l'arribada de més vacunes
A partir d’ara, s’injectarà per via intradèrmica un cinquè de la quantitat que es venia posant fins ara de manera subcutània, amb l’excepció d’embarassades, menors de 18 anys i immunodeprimits, als que es continuarà aplicant el model tradicional.
La pauta de vacunació recomanada és de dues dosis amb un interval d’almenys 28 dies però, «a causa de la limitació» existent, se n’administrarà la primera i «s’esperarà a completar la pauta fins que es disposi d’una quantitat més gran de vacunes», tret de les persones amb immunodepressió, a qui sí que se’ls posarà la segona injecció amb l’interval aconsellat.
En les persones amb antecedent de vacunació contra la verola «es pot valorar no administrar-ne la segona dosi».
Si la vacuna s’ha posat després del contacte de risc, s’administrarà una sola dosi en els primers quatre dies després del primer contacte estret, tot i que podrà oferir-se fins als 14 dies. La segona «només se’ls oferirà si compleixen criteris per a la vacunació preexposició» anteriorment descrites i «se seguiran les mateixes recomanacions establertes per a aquesta vacunació».
Com s'aplicarà la nova estratègia de dosis reduïdes
Els vials de vacuna estan formulats com a monodosi de 0,5 ml, de la qual podran extreure’s un màxim de 5 dosis de 0,1 ml; si l’última dosi extreta és inferior a 0,1 ml, haurà de rebutjar-se i no es completarà «en cap cas amb producte de cap altre vial».
Una vegada descongelats, els recipients poden mantenir-se dos mesos entre 2 i 8 ºC (a la nevera). Per minimitzar la possible contaminació per microorganismes, una vegada feta la primera punció al tap, el vial haurà de ser el menor temps possible a temperatura ambient i un màxim de 8 hores a la nevera. Si no es vacuna persones consecutivament, també s’haurà de conservar a la nevera.
Segons adverteix el protocol, «és important que l’administració per via intradèrmica es faci per personal d’infermeria amb experiència o formació en aquesta tècnica d’administració».
Per optimitzar l’aprofitament de la vacuna s’aconsella l’ús de xeringues i agulles que minimitzin el volum mort; per tal d’evitar una pèrdua residual de volum a l’agulla, es podrà utilitzar la mateixa per carregar i administrar el medicament.
El pla recomana informar sobre l’esperada possibilitat d’induració i eritema o canvi de color de la pell al lloc de la injecció. Aquestes reaccions adverses locals són autolimitades i reversibles.
