Quan falten poques setmanes per al començament de la tardor, els experts ja tenen la mirada posada en un dels virus més típics d’aquesta època de l’any: la grip.
Després de dos anys de pandèmia, aquesta temporada ens enfrontarem a les infeccions víriques sense l’obligatorietat de l’ús de mascaretes en espais interiors (a excepció de centres sanitaris i transport públic) i les notícies que arriben des de l’hemisferi sud no són les millors, almenys quant al nombre de contagis.
Austràlia, que tradicionalment serveix d’exemple per saber com es comportarà la grip a Europa en els pròxims mesos, acaba de viure una onada epidèmica «anòmala». La pitjor dels últims cinc anys quant a la freqüència de contagi.
Ha tingut, a més, una incidència especial en els nens de 5 a 9 anys, que van tenir les taxes més altes de grip, mentre que els de fins a 4 anys i els adolescents també es van veure molt afectats.
I és que hi ha molts nens petits que no han tingut grip en els últims dos anys, cosa que els fa més susceptibles a contraure-la i a contagiar-la a altres persones.
Per això, en l’explicació a la proliferació abundant de casos hi podria haver el fet que Austràlia, un país amb més de 25 milions d’habitants, ha estat pràcticament blindada durant tota la pandèmia del coronavirus.
Una altra qüestió important a tenir en compte és que el «virus de la grip» ha arribat a l’hemisferi sud abans d’hora i, com sempre que això passa, ha provocat una explosió de contagis.
MÉS CASOS DE GRIP PERÒ NO MÉS GREUS
No obstant, com explica a ‘Guías de Salud’ el viròleg i professor de la Universitat CEU San Pablo, Estanislao Nistal, el virus no ha sigut «més virulent», ja que presenta les «mateixes característiques» que en temporades passades.
- «És molt probable que ens hàgim d’enfrontar a la mateixa situació a Espanya. I per això les xifres de contagis a Austràlia haurien de servir perquè reforcem la campanya de vacunació amb l’objectiu d’avançar-nos al virus i protegir així les persones més vulnerables».
A això cal sumar-hi el fet d’haver estat protegits durant dos anys contra el SARS-CoV-2 i altres virus, com el de la grip.
Tanmateix, no sembla que per això siguem més susceptibles. I com ressalta l’especialista:
- «Les campanyes de vacunació han millorat respecte a anys anteriors i han arribat a tenir una cobertura de més persones. També hi ha hagut més conscienciació sobre els riscos dels virus d’infecció respiratòria».
No obstant, el «reforç natural de la nostra immunitat davant el virus de la grip» ha sigut «menys potenciat que en anys anteriors» a l’haver estat menys exposat a la infecció.
Per això, és una incertesa saber «fins a quin punt aquesta exposició més baixa serà determinant per tenir més casos de grip aquest any».
«Encara no se sap si el fet d’haver estat menys exposats al virus de la grip durant els dos últims anys serà determinant per tenir més casos aquesta tardor i hivern»
EXPERTS DEMANEN AVANÇAR LA CAMPANYA DE VACUNACIÓ DE LA GRIP
En qualsevol cas, i ja que la grip té una capacitat de mutació molt alta, la vacunació té un paper fonamental.
Aquest any, segons ha confirmat el Ministeri de Sanitat, la campanya arrencarà, previsiblement, entre la tercera setmana d’octubre i la primera de novembre.
Però atesa la situació epidemiològica que s’ha viscut a Austràlia, alguns experts han demanat l’avanç de la vacunació.
Concretament, i tot i que el nombre més elevat de casos de grip sol ser «després de les festes nadalenques, ja que passem més temps en contacte amb altres persones i en espais tancats», els epidemiòlegs han demanat avançar la campanya a principis del mes d’octubre.
La raó fonamental és que, «la vacuna protegeix contra casos de malaltia greu» i es «recomana a totes les persones de més de 65 anys, als qui estiguin immunodeprimits o els qui tinguin malalties associades a la mortalitat per grip».
I tot i que la vacuna «no és tan efectiva que seria desitjable [per les mutacions]», també «es recomana al personal sanitari, cuidadors i nens petits».
¿RECOMANA LES MASCARETES AMB L’ARRIBADA DE LA GRIP?
Des del mes d’abril passat, les mascaretes no són obligatòries als espais tancats. Però, davant la por d’una onada de grip molt agressiva, el viròleg Estanislao Nistal aposta per portar-la «en determinats moments».
És el cas, per exemple, dels centres sociosanitaris. Tot i que els residents no estan obligats a portar-la «en recomanaria l’ús, en la mesura possible, per reduir-hi les infeccions i els problemes relacionats».
AUGMENTA LA VENDA D’ANTIGRIPALS EN UNA TEMPORADA «ATÍPICA»
L’Observatori de Tendències de Cofares ja ho ha advertit. La demanda d’antigripals a les farmàcies espanyoles ha crescut un 158% l’últim any.
Un augment de la dispensació d’aquesta mena de medicaments que es va accentuar al mes d’abril, just quan les mascaretes van deixar de ser obligatòries en els espais tancats. En aquell moment, la venda es va disparar un 288%.
L’explicació és el «desplaçament de les malalties estacionals i la debilitat més gran del sistema immunitari, principalment entre nens i menors de dos anys que han estat sobreprotegits» durant la pandèmia de la covid-19.
Tal com emfatitzen des de la companyia de distribució farmacèutica, «la falta d’immunització davant altres virus després de mesos d’ús estricte de la mascareta, així com la proliferació d’altres virus respiratoris haurien propiciat aquest augment».
Per comunitats autònomes, Astúries se situa al capdavant en compra d’antigripals des de principis d’any. Només al mes de març va créixer un 1.469%.
La segueixen les Illes Balears, Castella i Lleó i Andalusia.
